SOBRE LES GRAVACIONS DELS PLENS

Joan V. Puchol Pérez, regidor de Compromís a l’Ajuntament de Guadassuar

EXPOSE: Des que vaig començar a exercir les meues funcions com a regidor, ja fa uns quants anys, tenia per costum enregistrar, al meu càrrec, les sessions plenàries. Fins que en un Ple del 2001 el senyor alcalde m’ho va prohibir expressament. En aquell moment se’m va conculcar un dret, com manifesten diferents sentències judicials, a saber:

PRIMER.- La sentència del Tribunal Constitucional de 15 de febrer de 1990, núm. 20/1990 EDJ 1990/1567, afirma que:

“(...) des de les STTC 6/1981 i 12/1982, fins les SSTC 104/1986 i 159/1986, ve sostenint el Tribunal Constitucional que l’article 20 de la Constitució Espanyola no són sols drets fonamentals de cada ciutadà, sinó que signifiquen el reconeixement i la garantia d’una institució política fonamental, que és l’opinió pública lliure, indissolublement lligada amb el pluralisme polític que és un valor fonamental i un requisit del funcionament de l’Estat democràtic>Així, l’article 21 CE EDL 1978/3879, en els seus apartats, garanteix el dret d’una comunicació pública lliure, sense la qual quedarien buits de contingut real altres drets que la Constitució consagra i falsejat el principi de legitimitat democràtica que estableix l’art. 1.2 CE EDL 1978/3879, i que és la base de tot el nostre ordenament juridicopolític.

De la mateixa manera, la sentència del Tribunal Constitucional de 25 d’octubre de 1999 EDJ 1999/34715, veda qualsevol interferència als drets esmentats, i com a principal i en aquest àmbit, prohibeix l’aplicació de l’anomenada CENSURA PRÈVIA (article 20.2 CE), i fa el següent pronunciament:

“(...) l’exercici de la llibertat d’expressió i del dret a la informació no té altres límits que els fixats explícitament o implícita en la Constitució, que són la resta de drets i els drets de la resta.

La censura prèvia, tal i com s’ha descrit, constitueix un instrument, en ocasions subtil, que permetria en ocasions disposar sobre quines opinions o quines informacions poder circular per ell, ser divulgades, comunicades o rebudes pels ciutadans.

(I això resulta aplicable) a qualsevol mesura restrictiva o que puga tindre un indesitjable efecte dissuassiu sobre l’exercici d’eixes llibertats”.

Partint de les normes i de la jurisprudència constitucional que hem citat, la prohibició, en el seu cas, d’enregistrar les sessions dels Plens de l’Ajuntament de Guadassuar, resulta contrària als drets fonamentals constitucionalment reconeguts a tots els ciutadans i ciutadanes. I, per tant, redevé una decisió NUL·LA DE PLE DRET. Impossibilitar l’exercici legítim del dret a enregistrar i reproduir les sessions públiques dels plens resulta una restricció del dret dels ciutadans i del nostre grup polític a l’obtenció i difusió d’informació d’interés general. La prohibició d’aquest dret a l’obtenció i difusió d’informació d’interés general esdevé, doncs, una censura prèvia prohibida pel nostre ordenament jurídic.

SEGON.-La sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana de 27 de gener de 2009, núm. 42/2009, de la sala contenciós-administrativa, estableix a més, entre altres pronunciaments, que, sent públiques les sessions plenàries dels ajuntaments, limitar el seu enregistrament conculca el dret fonamental dels veïns i veïnes del municipi a la informació veraç.

“les sessions plenàries dels ajuntaments són públiques i (...) no hi ha cap restricció al dret dels ciutadans al seu coneixement directe immediat.

D’entre eixos mitjans d’accés de la ciutadania destaquen iniciatives com la de la mercantil demandant de permetre l’emissió televisiva de la sessió plenària, donat que implica tant la presència en el Ple de la totalitat dels veïns que tingueren interés en el Ple i que –per les limitacions naturals d’espai- no podrien normalment accedir-hi.

La limitació d’accés de les càmeres implicaria la censura prèvia de l’obtenció de la informació, privant d’aquesta manera no sols al mitjà demandant del seu dret fonamental, sinó també el dret fonamental a la informació dels veïns”.

En conseqüència, doncs, cal posar de manifest que l’exercici del dret a la informació i participació dels ciutadans i ciutadanes en l’àmbit polític i administratiu es fonamenta, de manera essencial, en la LLIBERAT D’INFORMACIÓ, motiu pel qual qualsevol limitació o censura en aquest sentit les converteix en una conculacació dels principis informadors de les nostres lliberats fonamentals reconegudes en la Constitució Espanyola, principis essencials per al funcionament del sistema constitucional democràtic i, més en el nostre cas, de les garanties del nostre sistema democràtic de dret.

TERCER.- En relació amb els fonaments de dret esmentats i en el mateix sentit, el Tribunal Suprem, en la sentència d’11 de maig de 2007, reitera de manera inequívoca la jurisprudència constitucional, per vulneració del dret a la informació, a la informació veraç, i la vigència del principi de proporcionalitat en l’apliació de mesures restrictives dels drets fonamentals. Així, aquesta sentència es remet, entre altres, a les SSTC 6/1981, 62/1982, 77/1982, 52/1983, 13/1985, 104/1986, 159/1990, 172/1990, 52/1995, 151/1997, 175/1997, 200/1997, 177/1998, 18/1999, 187/1999, 56/2004 i 159/2005.

QUART.-Finalment, i d’acord amb la ja esmentada sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana de 27 de gener de 2009, i pel que fa al nostre cas:

a)      Els poders públics en democràcia s’han de caracteritzar per la seua coherència i transparència. En aquest sentit, la transparència implica que les decisions dels poders públics han de donar-se a conéixer al major nombre de ciutadans i ciutadanes.

b)      Les sessions del Ple de l’Ajuntament de Guadassuar, com les de qualsevol altre municipi, i així ho marca la llei, són públiques. Eixa publicitat implica en essència que qualsevol ciutadà i ciutadana puga conéixer tot el que puga passar durant el Ple.

c)      La transmissió de la informació en la nostra societat no està restringida, ni de bon tros, als periodistes (TSJ núm. 42/2009). En aquest sentit, qualsevol ciutadà pot recollir dades per qualsevol dels mitjans tècnics que permeta un posterior tractament i arxiu de la informació i, per suposat, qualsevol pot transmetre la seua opinió respecte de les dades que transmet, Eixe dret es troba, a més, reconegut en l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

d)     L’enregistrament no produieix cap alteració de l’ordre públic durant la sessió plenària. Solament es podrà prohibir aquell enregistrament, com estableix també la sentència del TSJ núm. 42/2009, que “manifestament impliquen una alteració de l’ordre, que impedisquen el normal desenvolupament de la sessió i sols en el moment en què, com a resultat de l’enregistrament, siga impossible continuar amb la sessió plenària, circumstàncies difícils de produir si qui enregistra es limita a enregistrar”.

e)      Finalment, cal posar de manifest que, en el seu cas, la prohibició de l’enregistrament dels plens per part del senyor alcalde de Guadassuar, amb coneixement dels fonaments de dret esmentats en aquest escrit i de la normativa i jurisprudència constitucional, podria implicar la comissió d’un delicte de prevaricació tipificat en l’artcile 404 del Codi Penal.

Per tat això

COMUNIQUEM: que el nostre grup polític procedirà a enregistrar les sessions de Ple ordinàries i extraordinàries del consistori per procedir a la posterior difusió amb l’objectiu de garantir als ciutadans i ciutadanes del nostre poble els seus drets fonamentals.

Guadassuar, a 10 d’abril del 2012

 

Joan V. Puchol Pérez

Regidor de Compromís