divendres, 30 de desembre del 2011

NOTA DE PREMSA SOBRE L'ALTERNATIVA DE COMPROMÍS-GUADASSUAR AL MACROABOCADOR


Contràriament al que afirma l’alcalde de Guadassuar i president del Consorci sobre l’ampliació de la Planta de Residus de Guadassuar i la construcció d’un macroabocador al polígon de la Garrofera de Guadassuar (“es un proyecto pionero, medioambientalmente y socialmente irreprochable, y que garantizará que la tasa a pagar por los vecinos sea un 10% más económica”) el sistema proposat és antic, antiecològic, extraordinariament costós i altament perjudicial per a la salut humana i la conservació del medi. Perquè el problema d’arrel no és la seua ubicació, ja que aquestes obres no són més que la conseqüència directa de la mala gestió de residus que es practica a les nostres poblacions.

Al sistema proposat pel Consorci, el fem es recull pràcticament sense separar, la qual cosa provoca que a la Planta de Residus s’haja de separar el fem orgànic de l’inorgànic. Com a conseqüència, la separació de vidre, llandes, plàstics, etc. que fa la Planta està contaminada, de manera que perd valor, com també perd valor i qualitat el compost que allí es fabrica, per contindre restes de plàstics, vidre, etc. cosa que baixa el preu i dificulta la seua comercialització. Això ha generat un altre problema: què fer amb el rebuig de la Planta. I la solució és la que ara planteja José Ribera, compactar, empaquetar i soterrar. 

Tanmateix, les polítiques i normatives ambientals de la Unió Europea es basen en els principis de precaució i prevenció. D'altra banda, el VI Programa d'Acció Ambiental de la UE planteja com a objectiu principal la dissociació entre creixement i la producció de residus i esmenta la prevenció com a principal element de la política de gestió de residus.

Seguint a Green Peace: “el model actual  és dependent de grans plantes i té molt poca capacitat d’adaptació  a les situacions de canvi. És un model que està arribant al seu límit i que no és flexible per a adaptar-se per ell mateix al foment de la prevenció, la reutilización o el reciclatge de diferents fraccions de residus” Cal tenir en compte que la recollida selectiva serà obligatòria a Europa en uns anys. I conclouen:
1.- El model de gestió actual de residus és un fracàs:
2.- No assegura el compliment de la legislació europea.
3.- La prevenció és l’opció oblidada
4.- Les dades són de difícil accés, poc fiables i confuses

D’aquesta manera, com diu Joan Puchol, regidor de Compromís a Guadassuar, “el millor macroabocador és el que no fa falta”. I és cap ahí on s’hauria d’haver encaminat des del principi el treball del president del Consorci, en el plantejament de les anomenades “bones  pràctiques” en la gestió integral dels RSU, amb molt bons resultats en tots els aspectes: econòmic, social i mediambiental. Aquestes bones pràctiques són models a imitar, i en el seu moment han sigut pioners. El model proposat pel Consorci ja està superat des del 1983 (Pamplona) pels mateixos que el van implantar, i no s’adapta al futur que marquen les normatives europees. Un sistema que naix a destemps, antic i obsolet. De segur que el Consorci té recursos per contractar un bon consultor mediambiental expert en gestió de residus que els assessore en aquest sentit.
Com que el president del Consorci afrima a la premsa que “Desde Presidencia del Consorcio se conmina, como siempre, a que cualquier miembro que tenga alguna propuesta concreta y viable para resolver los problemas de los residuos del Consorcio, la haga llegar, para poder ser estudiada y que los responsables públicos realicen una labor en positivo”, des de Compromís de Guadassuar, li hem presentat una proposta alternativa, tot tenint en compte aquestes bones pràctiques que ja funcionen a Europa i a l’Estat espanyol. En concret:
1.-Canviar el sistema de recollida pel sistema anomenat porta a porta. La informació amb detall de dit sistema es pot trobar en aquest manual explicatiu: http://www.portaaporta.cat/documents/arxiu_portaaporta_11.pdf) Aquest sistema ha produït una reducció del 80% de rebutjos.
2.-Implantar el sistema de recollida d’envasos SDDR, actualment usat per  més de 40 països del món, entre ells Alemanya, i avalada per grups ecologistes com Green Peace, Ecologistes en acció, CCOO, USO, etc. (explicació a http://www.retorna.org), que recupera 9 de cada 10 envasos de vidre i plàstic.
3.- Perquè siga un sistema socialment just, ha de pagar menys qui més esforços faça per reciclar, tant a nivells de persones com de poblacions, amb els cànons corresponents. És el que s’anomena “pagament per generació”, model inspirat en Itàlia, Bèlgica i EEUU. A Espanya funciona a municipis com Torrelles de Llobregat amb gran èxit.

Per als anomenats residus voluminosos són models de bones pràctiques les que fan : Traperos de Emaús de Pamplona, Fundació Engrunes de Barcelona, R que R d’Albacete, Recikleta de Basauri, Traperos de Emaús de Bilbao i Fundació Deixalles de Mallorca, que han aconseguit generar molts llocs de treball.

Amb la posada en marxa d’aquests sistemes, que són complementaris, s’aconseguiria una importantíssima reducció de Tones de fem, amb la consegüent reducció de la taxa (que es calcula tenint en compte el fem anual dipositat a la Planta per una població dividit pel nombre d’habitants). Una reducció molt més important que el 10% proposat pel sistema actual, sense comptar l’estalvi econòmic per no ser necessari ampliar la planta ni fer cap macroabocador, que tant de rebuig social i impacte mediambiental han generat a la comarca. El compost fabricat a la planta seria més pur i de major qualitat, augmentant la seua comercialització i guanys econòmics, ja que reduiria també l’esforç actual de l’empresa per separar.

Per tot açò el regidor de COMPROMÍS, Joan Puchol, vol fer una crida als responsables polítics municipals de la Ribera-Valldigna i demana a tots els membres del Consorci que estudien amb atenció aquesta alternativa: més econòmica, més eficaç i eficient, més respectuosa amb el medi i amb la salut de les persones i que no crea rebuig social, al contrari. Amb una menor inversió es rebaixa molt més la taxa. També crearà llocs de treball en cada poble. Més compatible amb la directiva europea, i per tant, amb major projecció de futur.

Una reflexió final, amb les paraules d’un dels màxims experts a Espanya en residus: Alfonso de Val: ¿Cómo es posible que, si esta forma de abordar la gestión de los residuos urbanos domésticos, mediante la participación ciudadana en la separación en origen, su recogida selectiva y el posterior aprovechamiento, que afecta ya a decenas de millones de personas en los países de

dimecres, 21 de desembre del 2011

Primera intervenció del Diputat de COMPROMÍS, Joan Baldoví. En cinc minutets ha posat nerviós a Rajoy. Tu sí que ens representes.


dilluns, 19 de desembre del 2011

PROPOSTA DE REBAIXA DE l'IBI A ATURATS i PRIMERA VIVENDA


Joan V. Puchol Pérez, Portaveu del Grup Polític Municipal Coalició Compromís, en virtut d’allò que disposa La Llei de Règim Local Valencià (Article 116) i el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de l’Ajuntament de Guadassuar, presente la següent PROPOSTA, perquè, s’incloga en l’Ordre del dia del pròxim Ple Ordinari que se celebre a l’Ajuntament de Guadassuar.


Vista l’ordenança municipal reguladora de l’impost de béns immobles (IBI), C. Compromís presenta aquestes esmenes, en forma de PROPOSTA DE RESOLUCIÓ per al Plenari Municipal de l’Ajuntament de Guadassuar.

1)Es concedirà una bonificació del 30 % de la quota tributària a les famílies que acrediten que tots els membres capacitats laboralment  es troben en situació d’atur.

a) Aquesta bonificació se sol·licitarà per escrit i dins del període de pagament voluntari.

b) A la sol·licitud s’acompanyarà tota la documentació que acredite la situació d’aturats de cadascun del membres de la unitat familiar capacitats laboralment.

c) La sol·licitud només tindrà efecte a l’exercici fiscal corresponent i no per als següents . En cas de mantenir-se la situació laboral s’haurà de sol·licitar i acreditar novament.

2.- Es concedirà una bonificació del 30% en la quota tributària corresponent a la compra de la primera vivenda.

a) Aquesta bonificació se sol·licitarà per escrit i dins del període de pagament voluntari.

b) A la sol·licitud s’acompanyarà tota la documentació que acredite la compra de l’ immoble, com també còpia de la declaració de la renda o autorització administrativa de consulta, justificativa d’adquisició de primera vivenda.

c) Aquesta bonificació se sol·licitarà l’any següent a l’exercici  fiscal on es declare a l’ Agencia Tributària  la compra de la primera vivenda. “

Guadassuar, a 19 de desembre de 2011






Joan V. Puchol Pérez
Regidor de Compromís

MOCIÓ OPOSICIÓ CESSIÖ TERRENYS PÚBLICS A ESCOLES CONCERTADES


Joan V Puchol Pérez, regidor de Compromís a l’Ajuntament de Guadassuar presenta la següent moció  per a la seua consideració, debat i aprovació al Ple.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L’Avantprojecte de Llei d’Acompanyament als Pressupostos de la Generalitat de 2012 assenyala que la Generalitat podrà col·laborar amb els particulars en la promoció de centres educatius d’iniciativa social (CIS), amb la finalitat de garantir la llibertat d’ensenyament.  És per això que podrà atorgar concessions sobre béns demanials de la seua titularitat, així com els que hagen transmés altres administracions, per a la construcció de centres educatius de titularitat privada que reunisquen els requisits per a ser sostinguts amb fons públics.
Segons aquest plantejament els col·legis serien centres concertats –és a dir privats subvencionats amb fons públics- i gaudirien d’una concessió de 75 anys durant els quals serien explotats per l’empresa privada, amb el pagament d’un cànon per la cessió dels terrenys públics.
El nou conseller d’Educació, José Císcar, va afirmar el passat 8 de juliol, que ja “tenemos el pliego” de condicions i “se está estudiando el modelo de convenio, muy avanzado, con los ayuntamientos” que seran els que realitzen la cessió del terreny a la Generalitat per a que esta licite la seua concessió a l’empresari corresponent.
Així mateix el titular d’educació  va desvelar que aquest projecte té com a objectius garantir "la llibertat d'elecció de centres" i "equilibrar" el mapa de l'ensenyament a la nostra comunitat. De manera que del 37% de col·legis concertats i privats i el 63% de públics passaran a ser d'un 50% en els dos models.
Aquesta iniciativa suposa renunciar a l'escola pública de qualitat com l’única que pot garantir la igualtat d'oportunitats entres els ciutadans i ciutadanes i substituir-la per una escola privada/concertada, on l'escola pública seria merament subsidiària d'aquesta. Suposa igualment un trencament del consens sobre la planificació del mapa escolar i l'execució del mateix. Darrere d'aquesta proposta es troba igualment la renúncia de la conselleria a la construcció de nous centres escolars propis.
Aquest model de potenciació de l'escola privada/concertada no és cert que supose una major oferta o llibertat per part dels pares i les mares. Al contrari del que afirma el conseller, en les grans ciutats la majoria de l'alumnat està escolaritzat en centres concertats i és una vertadera odissea trobar plaça en centres públics, pel que moltes persones es veuen obligades a matricular els seus fills i filles en una escola privada/concertada. És necessari per tant atendre aquesta demanda de places públiques amb la construcció de nous centres escolars públics.
L’article 27 de la Constitució Espanyola estableix, entre altres, que:
“Els poder públics garanteixen el dret de tots a l’educació, mitjançant una programació general de l’ensenyament, amb participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents”
Així mateix la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació  a l’article 15 planteja que “Per tal d’atendre les demandes de les famílies, les Administracions educatives garantiran una oferta suficient de places en els centres públics i concertaran amb centres privats, en el context de la seua programació educativa”.
El conseller d'Educació que va parlar de 6.000 alumnes que tots els anys es queden sense plaça en centres concertats es va oblidar d’esmentar els quasi 1000 barracons, 148 nous aquest curs en 60 poblacions distintes. Cal dir que en 2004 el conseller de Cultura i Educació en aquell moment, González Pons, va afirmar que les aules prefabricades desapareixerien en dos anys.
Per tot això el Ple de l’Ajuntament de Guadassuar acorda:
1- Reafirmar la defensa del sistema públic de l’ensenyament, com a millor manera de garantir l'exercici del dret a l'educació que, des de l'Educació Infantil fins a la Universitat, estiga al servei de les necessitats socials, de la igualtat d’oportunitats i dels valors democràtics
2- Demanar al conseller d'Educació :
       a- La retirada de la seua proposta de cedir sòl públic a empreses privades per a construcció i explotació de centres escolars durant 75 anys.
       b- Iniciar la construcció urgent de centres escolars a les poblacions on aquesta necessitat és més evident amb l'eliminació dels barracons, com per exemple a Guadassuar.
       c - L'elaboració d'un nou mapa escolar consensuat amb la comunitat educativa, que done solució a la falta de centres públics existents.
3 – Enviar la certificació amb l’aprovació d’aquesta moció a la Mesa de les Corts, als partits polítics amb representació parlamentària i a la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic.

Guadassuar, 19 de desembre  de 2011



Joan V. Puchol Pérez
Regidor de Compromís

PROPOSTA DE REBAIXA DEL VALOR CADASTRAL


Joan V. Puchol Pérez, Portaveu del Grup Polític Municipal Coalició Compromís, en virtut d’allò que disposa La Llei de Règim Local Valencià (Article 116) i el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de l’Ajuntament de Guadassuar, presente la següent PROPOSTA, perquè, s’incloga en l’Ordre del dia del pròxim Ple Ordinari que se celebre a l’Ajuntament de Guadassuar.

Exposició de motius:

Guadassuar aplica l’IBI en base a la darrera revisió col·lectiva dels valors cadastral, que comença a aplicar-se en l’exercici 2004. És obvi que la darrera revisió, es va fer en una conjuntura del mercat immobiliari en plena expansió fruit de la “bombolla immobiliària” alimentada per les taxacions fraudulentes que els bancs practicaven en aquest període, fet que va alterar artificialment el valor dels immobles. Valos que han pujat cada any.
La Direcció General del cadastre no ha encetat d’ofici cap mena d’actuació tendent a revisar les desviacions valoratives causades pels fets exposats, i que posteriorment va ocasionar una situació de crisi a nivell mundial.
Amb l’esmentada crisi, s’ha produït la davallada dels valors dels immobles, que ara mateix continuen amb una tendència a la baixa que finalitzarà en el moment en què s’arribe al punt d’equilibri en el mercat immobiliari.
La davallada mitjana de preus de l’habitatge es situa a hores d’ara entre el 35 – 40% i els experts auguren un recorregut a la baixa que arribarà fins un 65% sobre els valors de referència que actualment es troben en vigor.
L’Ajuntament de Guadassuar té l’obligació de recaptar els impostos que corresponguen a cada persona, per poder donar cobertura a les obligacions que contrau per a la prestació dels serveis municipals. I les persones tenen l’obligació i el deure de contribuir amb l’IBI d’acord al valor real dels bens gravats.
El fet que la valoració vigent haja estat alterada pels fets que hem indicat, alteració que en cap cas es atribuïble al contribuent, ni tampoc a l’Ajuntament, per suposat, ocasiona sobre els contribuents un gravamen també artificial que no es correspon amb el valor real dels immobles gravats, dels quals, el valor cadastral supera actualment el preu de mercat.
Aquesta situació, a banda del que suposa per al càlcul de l’IBI, està ocasionant la impossibilitat d’efectuar transaccions immobiliàries a preu de mercat si aquest és inferior al valor del cadastre, perquè genera una plusvàlua fictícia que el venedor ha de tributar davant la Hisenda Pública.
La Legislació relativa a les Hisendes Locals indica que correspon a les Corporacions municipals instar la revisió col·lectiva dels valors cadastrals quan la valoració que s’aplica no s’ajuste als valors reals de mercat, situació que es dóna a Guadassuar actualment.

És per tot açò, que eleve la següent PROPOSTA DE RESOLUCIÓ al Plenari Municipal de l’Ajuntament de Guadassuar.

1.- Que el Ple de l’Ajuntament de Guadassuar ACORDE sol·licitar a la Direcció General del Cadastre la revisió col·lectiva a la baixa dels valors cadastrals relatius al Municipi de Guadassuar pels motius indicats.

2.- Remetre a la certificació del present acord a la Direcció General del Cadastre i als organismes que puguen ser interessats per l’adopció del present acord.

Guadassuar, a 19 de desembre de 2011




Joan V. Puchol Pérez
Regidor de Compromís

dilluns, 5 de desembre del 2011

ABUSOS SEXUALS EN CANAL 9





Un vídeo de Mònica Oltra, on parla del tractament que el director de RTVV-Canal 9 fa dels abusos sexuals del directiu de Canal 9, Vicente Sanz, una vegada conegut el cas. 


Pareix evident que tant López Jaraba com Lola Johnson coneixien els abusos.

Per les danses Lola Johnson va estar al poble. Els regidors de Guadassuar la van saludar, però jo em vaig negar.

diumenge, 4 de desembre del 2011

NOTA ENVIADA ALS PERIÒDICS SOBRE RESIDUS SANITARIS


El BLOC-Compromís de Guadassuar i Compromís per l’Alcúdia, a través dels seus portaveus municipals Joan Puchol i Paco Sanz, manifesten conjuntament la seua oposició més rotunda al canvi de qualificació del PGOU de Guadassuar, que permetrà, al polígon industrial de la Garrofera, la instal·lació d’indústries altament contaminants, que tinguen grau 5 en qualificació molesta i fins a grau 4 en qualificacions insalubre, nociva i perillosa.

Amb aquesta classificació, poques seran les indústries que no puguen implantar-se en la zona, les quals podrien provocar un fort impacte mediambiental en els termes de Guadassuar i l’Alcúdia, però sobretot, poden arribar a posar en perill la salut de les persones, especialment els veïns i veïnes de Montortal, situat a penes a 150 metres de dit polígon.

Així podria entrar en funcionament la Planta de Residus Sanitaris del Grup III, com ha anunciat l'alcalde de Guadassuar, a la qual s'oposaren nombrosos veïns de les dos poblacions en 2003, arribant a recollir-se 4.000 firmes en aquell moment.

En el vigent PGOU de Guadassuar aquestes indústries no es podien implantar. Però la redacció del nou PGOU ha canviat aquesta qualificació, incrementant el grau de perillositat i toxicitat de les indústries que s’hi podrien instal·lar. En la documentació del PGOU no hi ha cap justificació que explique el perquè d’aquest canvi, com exigeix preceptivament la legislació. Ni tampoc té en compte el Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, que disposa que aquestes indústries se situaran a una distància mínima de 2000 metres de qualsevol nucli residencial.

Per tot açò, els grups polítics municipals de COMPROMÍS proposen treballar units en defensa de la salut dels veïns i veïnes de les dos poblacions, així com pel manteniment del respecte mediambiental dels térmens municipals. En aquest sentit conviden a sumar-se a aquesta iniciativa a la resta de grups municipals i associacions que representen col·lectius afectats, per tal de lluitar per la nostra salut i el medi ambient.

dimecres, 16 de novembre del 2011

COM L'ALCALDE INTENTÀ CANVIAR EL POLÍGON EL 2005


Ací teniu el document que vaig redactar el 2005 per impedir que s'aprovara la requalificació del polígon industrial de la Garrofera (en aquell moment anomenat NPI-4). Cap grup va intervindre, només el BLOC. I em vaig haver d'enfrontar a l'enginyer municipal, que deia que era legal i que ell era qui sabia i entenia. Tot això davant del regidor d'urbanisme, Ximo Pérez (el carter), que es dedicà a escoltar i no va intervindre. Finalment vaig parlar amb el secretari de l'Ajuntament, que revisà la documentació que vaig aportar i al Ple va deixar ben clar que jo tenia raó i que era il·legal el que pretenia l'alcalde. I va desistir. Pel seu valor, rescate el document que vaig redactar.

Correcció d’errors  art. 6.6.c de les Normes PGOU

1.- Ni a les normes, ni a la memòria justificativa, ni als plànols del PGOU no hi ha cap relació que vinculen allò anomenat NPI-4 de l’article 6.6.c amb el Polígon de la Garrofera. Es tracta d’una decisió arbitrària, no motivada, sense cap fonament que li done suport. És per això una decisió nul·la de ple dret, ja que suposa una modificació del PGOU sense haver passat pels controls ni la participació ciutadana que ha requerit la resta de normes del PGOU. I no té cap sentit perquè en l’actualitat s’ha aprovat un nou projecte de PGOU que està en aquests moments en fase d’aportacions del Consell del Pla ja constituït i que ha de lliurar les seues conclusions la setmana que ve, dia 27.
2.-(L’alcalde ens vol enganyar). El que pretén aquesta modificació és donar cobertura legal a la Planta de Residus Sanitaris, situada en aquest polígon i a la qual no se li pot donar llicència d’activitat perquè ho prohibeixen les normes actuals del PGOU. La modificació d’aquest punt suposa en la pràctica donar via lliure a dita Planta, a la qual cosa ens oposarem amb tota la nostra força i tota la nostra contundència. I per un altre costat, pretén donar-se cobertura legal davant el contenciós presentat als Tribunals per l’alcalde de l’Alcúdia sobre la il·legalitat de la Planta de Tractament de Residus, una cobertura, però,  a posteriori del contenciós.
Aquestes són les vertaderes raons. Per demostrar-ho només cal revisar l’expedient i vore com no existeix, com ens havien dit en la Comissió Informativa, cap petició de cap organisme oficial sol·licitant dita correcció, perquè la voluntat d’aquest canvi naix de l’ajuntament de Guadassuar. També crida molt l’atenció que ni l’alcalde ni molts dels que ara votaran s’hagen preocupat per llegir-se els apartats de les normes del PGOU que ja vaig indicar en la Comissió informativa i comprovar per ells mateix quina és la realitat. No saben què van a votar. S’emparen en què és “una qüestió tècnica”, quan és clarament una decisió política. I tot siga dit de pas, no és la primera vegada que el tècnic s’equivoca, i tots n’hem sigut testimonis tant en aquesta com en l’anterior legislatura en què jo he estat present com a regidor.
3.-Finalment cal insistir en el fet que aquesta modificació suposa un canvi substancial del PGOU, és a dir, en el projecte de poble que volem. L’actual PGOU està extingit i tenim entre mans un nou projecte de PGOU que estem treballant. I és en aquest nou Pla on estem plantejant el poble que volem, quin futur volem per al nostre poble, i és en aquest nou Pla on s’hauria d’haver plantejat aquesta modificació, de manera que complira amb les totes garanties establides per la llei i amb la participació ciutadana. En canvi, com es pot comprovar, en tota la documentació remesa als membres del Consell no es fa cap referència a aquest polígon. La informació no s’ha donat i, per eixe motiu, es pot dir que s’ha ocultat. En definitiva es tracta d’una desautorització en tota regla del Consell del Pla, que queda en una situació anèmica, com un element de segona categoria, de comparsa. O millor dit, com un paripé que cal fer per complir la llei.

AL·LEGACIÓ DEL BLOC AL PGOU SOBRE EL POLÍGON DE LA GARROFERA


Aquest és el contingut de l'al·legació que presentà el BLOC al PGOU sobre el tema del polígon industrial de la Garrofera. Cal dir que som l'únic grup de Guadassuar que va presentar al·legacions sobre aquest punt. La resta, silenci.
L'Alcalde de Guadassuar havia intentat canviar la qualificació fa dos legislatures, i la meua intervenció (encabotada intervenció) el va fer recular, ja que era il·legal.
En aprovar el nou PGOU, la zona anomenada SUZI-3 admet la instal·lació d'indústries de grau 5 en molesta i grau 4 en insalubre nociva i perillosa. Precisament el que necessita la Planta  Residus Sanitaris que el PP va intentar posar en marxa a la Garrofera.
Per aclarir el que ha publicat el diari Levante, deixe constància que la informació que li vaig donar és aquesta.


10.-Injustificada classificació IND3 del sòl industrial de la Garrofera (SUZI-3)
L’article 38.3 de les normes urbanístiques proposades indica que l’ús industrial o magatzem d’índex alt (IND3) comprén aquelles activitats, de dipòsit, guarda o emmagatzemament, no incloses en les categories Ind.1 i Ind.2  i les incloses però que tinguen grau 5 en qualificació molesta i fins a grau 4 en qualificacions insalubre, nociva i perillosa. Aquesta qualificació IND3 era inexistent al vigent PGOU.
L’article 45 delimita una zona industrial aïllada (INA) a la zona de la Garrofera. L’article  45.4 diu que aquesta zona  (la Garrofera) tindrà ús dominant Ind.2, però també ús compatible Ind.3.
A la Memòria Justificativa no es justifica aquesta nova qualificació, ja que aquest sector industrial és colindant amb SU-I que no té aquesta qualificació IND3. Més encara, no hi ha cap sector del PGOU vigent en l’actualitat amb aquesta qualificació IND3. De manera que no hi ha cap justificació que explique per què aquest sector SUZI-3 haja d’admetre un nivell alt IND3 inexistent fins ara al PGOU de Guadassuar. La massiva recollida de firmes contra la instal·lació al nostre terme d’una planta de residus sanitaris (entrades pel registre de l’Ajuntament de Guadassuar) demostra la voluntat popular de rebutjar aquests tipus d’instal·lacions de nivell Ind.3.
D’altra banda, aquesta qualificació IND3 entraria en conflicte amb la legislació (Reglament d’activitats molestes, insalubres, molestes i perilloses), que disposa d’una distància mínima de 2000 metres per a l’emplaçament d’indústries perilloses i insalubres, distància que s’incompliria per l’existència de Montortal, nucli de població, a 800 metres.

dilluns, 7 de novembre del 2011

DEU PUNTS PER ANAR A MADRID


1. Reforma de la Llei Electoral
 L’actual sistema electoral no representa les persones. És un sistema fet i pensat per a mantenir el monopoli del PP i del PSOE, i per tant, per al seu benefici. És un sistema que, en no donar representació als grups polítics minoritaris, dificulta la presència de la gent, dificulta que s’escolte la veu del poble allí on es decideix el nostre futur . Per tant volem reformar la Llei Electoral per a que siga real allò de “un ciutadà un vot”, volem que el sistema electoral siga proporcional, no és just que un vot a Sòria valga huit vegades més que a València. I per a que eixe vot estiga al servei de la gent i no de les cúpules dels dos partits polítics majoritaris. Perquè nosaltres, la gent de Compromís, no tenim por a la democràcia. De fet el que volem és més democràcia

2. Justícia Fiscal
Els governs del PSOE i del PP (al País Valencià) semblen més ocupats en “agradar” bancs i caixes que en solucionar les necessitats de la gent. La sensació de la ciutadania és que Zapatero ha tret diners del poble per donar-los als bancs i caixes, i que Camps (i el PP) han permés situacions com les de la CAM, amb el saqueig que ha suposat i en el que el PSOE ha sigut corresponsable  Cal una reforma de la Llei General Tributària per a que les persones que més tenen siguen les que més aporten a la societat. La sensació de la gent és que la pressió fiscal és més forta per als que menys tenen, i que les grans fortunes passen de puntelletes  Cal una reforma de la Llei General Tributària, on es separen les rendes de capital de les del treball. No és just que suporten la mateixa pressió fiscal els treballadors que les grans fortunes
3. Solidaritat
 Les persones, les famílies ja no poden apretar-se més el cinturó. Encara que no es diga, pugen els impostos. Els indirectes que afecten a tothom, i per tan especialment als més necessitats, i aquells que repercuteixen en aspectes bàsics, com l’IBI i el fem, no paren de pujar  Ja és temps de solidaritat. De solidaritat de l’Administració cap a les persones, és temps de prioritzar allò que de veritat  importa. En la nostra societat ningú no es pot quedar pel camí. Per tant la sanitat, l’educació, l’atenció a la gent gran, i clar està, l’ajuda a la mitjana i xicoteta empresa, així com als autònoms, son de vital importància, ells son els que creen més llocs de treball i els que més pateixen la crisi. Ells son la prioritat de la nostra acció política, son la prioritat de Compromís  Alguns, el PP i el PSOE, sense atrevir-se a dir-ho, volen que les persones continuen apretant-se els cinturons per a que banquers, assessors i demés continuen criant panxa
4. Austeritat
 Ara es parla molt d’austeritat... I resulta graciós que aquelles administracions i polítics que han estat malbaratant els fons públics, es a dir els diners de tots, ara parlen sense cap vergonya d’austeritat
 Per a nosaltres l’austeritat és una forma de ser, de governar i de fer política. L’austeritat es basa en els valors més fonamentals dels valencians. Gent treballadora que ha sabut fer “caseta” a base de treballar i estalviar, sense “estirar més el braç que la mànega”. Austeritat és invertir en allò que es necessari, i fer-ho sense grans “fastos ni saraos”. Els diners de tots, els diners dels impostos son sagrats, i han de revertir sempre en benefici de la ciutadania
5. Racionalització de l’Administració
 Cal racionalitzar les administracions públiques per a que siguen més eficients per als ciutadans. A més és necessari evitar la duplicació de competències per a deixar de pagar dos vegades un mateix servei  Des de Compromís proposem la desaparició del Senat, o en el seu defecte la seua reforma per a que siga, de veritat, una cambra territorial. I no com és ara, un veritable cementeri d’elefants (de fet Lerma està allí retirat).  Demanem també la desaparició de les diputacions provincials, i l’assumpció de les seues competències (i recursos) per part de les comunitats autònomes. Així com regular els llocs de treball de les empreses públiques per tal d’evitar que siguen un lloc d’enxufats  A més proposem la desaparició d’aquells ministeris de l’Administració Central que no tenen competències al haver estat transferides a les comunitats autònomes  
6. Equo/País Valencià
 Equo ha vingut a Compromís per a sumar. Compartim amb Equo una visió del territori, que a més nosaltres ja portem molt de temps defensant. Per a nosaltres el nostre territori és el principal actiu i riquesa dels valencians. I és la nostra obligació tindre’n cura i estima
 El territori és un bé que cal conservar i promocionar amb amb un nou paradigma: el verd i sostenible. Millorar els sistemes de producció, apostar clara i decididament per les energies renovables, primar el transport públic... Son totes elles mesures necessàries per a poder seguir progressant socialment  A més cal posar en valor les nostres muntanyes, els nostres pobles, revitalitzant l’agricultura i la riquesa forestal
7. Regeneració democràtica
 Anem a Madrid a posar veu a la gent que no la té. A treballar per la gent, pel benestar de la gent. A recuperar els valors democràtics de l’honestedat, la transparència... Amb noves fórmules per tal d’activar la participació ciutadana, per afavorir una democràcia real i de qualitat
 La política és servir la gent. Per desgràcia per a alguns a perdut aquest sentit, convertint-se en una forma d’aprofitar-se de la societat... Nosaltres venim per a canviar eixa situació, i amb el nostre treball i la nostra actitud anem a dignificar la política i regenerar la democràcia
8. Corredor Mediterrani
 Des del Bloc i Compromís portem molts anys treballant per aconseguir el “Corredor
Mediterrani”. Ara sembla que finalment es farà aquesta infraestructura, i clar tots volen
apuntar-se l’èxit, fins i tot els que han estat esperant fins l’últim moment per a veure si des
de Madrid els donaven permís. Però així son el PP i el PSOE de València...  Fins que les cambres de comerç de València i Barcelona, i el món empresarial s’han posat en marxa (fins i tot la Ford amenaçant en anar-se’n) ningú no s’ha posat en moviment
 El Corredor Mediterrani és una infraestructura bàsica per al futur del nostre País. Ens permetra posar els nostres productes al cor d’Europa en poc de temps i a bon preu. En aquest sentit pot ser una oportunitat per a dinamitzar la indústria valenciana i el nostre camp. I el que és molt important, amb una energia més sostenible: l’electricitat  Els valencians hem de fer força i aprofitar aquesta  oportunitat per seguir millorant la nostra economia productiva i fer-ho sosteniblement.
9. Per què Compromís a Madrid?
 Bàsicament per dos raons: la primera perquè volem donar veu a la gent, a la gent que no té veu, a la gent que ningú no vol escoltar i que està passant-ho mal. A tota eixa gent a la que el sistema deixa en la marginalitat social i política, sense ningú que els represente ni els defense. Volem ser la veu de les persones, de totes les persones. Volem que els interessos i necessitats de la gent estiguen per damunt dels capricis i luxes de la casta política que està malgovernant-nos des de fa ja massa temps
 La segona raó és que els valencians i valencianes necessitem tindre veu pròpia a tots els estaments on es decideix el nostre futur. Necessitem algú que defense els nostres legítims interessos com a poble i com a societat. Volem i anem a ser la veu valenciana a Madrid
 Altres, quan passen Alarcón decideixen deixar de comportar-se com a diputats i diputades valencians, i només defensen els interessos dels seus partits, encara que això siga en contra dels interessos dels valencians. Arriben a Madrid i perden la veu, la veu de la gent que els ha triat democràticament, traint d’aquesta manera els seus electors  Quantes voltes no haurem sentit, i fins i tot dit, aquella frase de “si els valencians tinguérem força política pròpia a Madrid, d’altra manera ens aniria”...? Doncs cal dir-li a tota eixa gent que la força política que estaven esperant ja està ací, que eixa força som nosaltres, eixa força és Compromís
10. Baldo a Madrid, Baldo al País
 Des de Madrid, a més de 300 km de distància, Baldo va a fer País. Perquè fer País és portar la veu dels valencians per tot arreu, fer País és defensar la nostra terra i la nostra gent allà on calga
 En aquest sentit, una de les prioritats de Baldo és donar veu a Madrid a les comarques i els col·lectius, que és la veu de la gent que confia en nosaltres i que ens vota, i també la de la gent que no ens vota. Baldo es va a reunir periòdicament a totes les comarques amb els secretaris locals i comarcals, portaveus municipals... per tal d’arreplegar les seues propostes i les necessitats de la gent, i dur-les a Madrid
 Tindre diputat a Madrid ens va ajudar a ser més eficients en els nostres pobles en la tasca de servir la ciutadania. Hi ha moltes coses que es decideixen a Madrid, moltes coses que és allí on cal  preguntar-les i defensar-les. Fins ara no ho hem pogut fer, però a partir del 20 de novembre anem a aconseguir-ho amb l’ajuda i el suport de tots

JOAN BALDOVÍ ÉS COM TU




SOM COM TU

EXPLICACIÓ DELS PUNTS FORTS DEL PROGRAMA DE COMPROMÍS-Q

dissabte, 5 de novembre del 2011

Ha començat la campanya electoral. Ací us deixe l'espot de Compromís-Q:

http://www.youtube.com/watch?v=jzcHns9jUeE&feature=youtu.be&noredirect=1

A Canal 9, gràcies al PSOE, tindrem 11 segons al debat.

dilluns, 31 d’octubre del 2011

MOCIÓ INSTAL·LACIONS DIGNES A L'INSTITUT (NO ALS BARRACONS)


Joan V. Puchol Pérez, portaveu de la Coalició Municipal COMPROMÍS, en  aplicació de l’article 97 del ROF i dels articles 91 i següents del Reglament d’organització i funcionament de l’Ajuntament de Guadassuar,  presenta per a la seua inclusió i debat del Ple Ordinari, la següent
MOCIÓ
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Fa un mes que ha començat el nou curs escolar. Si fem un repàs a les instal·lacions que tenim a Guadassuar trobem que al nostre institut de secundària i batxillerat s'han instal·lat, des de fa uns anys, unes aules prefabricades, popularment conegudes com a barracons. El temps va passant i aquests barracons continuen donant una imatge molt pobra de l'escola pública.  Els nostres fills i filles es mereixen, com a mínim, estudiar en unes instal·lacions dignes.

Per tot açò exposat, presenta al debat i aprovació del PLE aquests ACORDS:

1.-Demanar a la Conselleria d'Educació que el 2012 construisca a l'IES Guadassuar les aules necessàries perquè l'alumnat de Guadassuar puga estudiar en unes instal·lacions dignes, sense barracons.


Guadassuar a 27 d'octubre de 2011

MOCIÓ RETALL BEQUES MENJADOR


Joan V. Puchol Pérez, portaveu de la Coalició Municipal COMPROMÍS, en  aplicació de l’article 97 del ROF i dels articles 91 i següents del Reglament d’organització i funcionament de l’Ajuntament de Guadassuar,  presenta per a la seua inclusió i debat del Ple Ordinari, la següent
MOCIÓ
La decisió de la Conselleria d'Educació d'endurir els requisits per a obtindre una beca de menjador en les escoles públiques, elevant en quatre punts la puntuació mínima necessària, és una mesura injusta i inacceptable que amenaça de deixar sense aquesta ajuda a més de 20.000 xiquets i xiquetes en el present curs escolar, segons la Federació de Pares i Mares d'Alumnes.

La nova baremació establida per la Conselleria, ha elevat de 13 a 17 els punts per a tindre dret a la beca del menjador. Això ha deixat fora d'aquesta ajuda a moltes famílies que amb el procediment del curs passat sí que l’hagueren obtinguda.

Aquesta mesura colpeja les famílies necessitades en plena crisi econòmica, ja que aquestes ajudes suposaven la gratuïtat del servei per als alumnes de les famílies en condicions socioeconòmiques més desfavorides, que ara hauran de suportar noves dificultats econòmiques sufragant la despesa del menjador o bé donar-se de baixa del mateix. 

L'anunci d'obrir una nova convocatòria amb tres milions d'euros per atendre de manera parcial algunes famílies excloses inicialment, és insuficient, ja que continua deixant fora els qui tenien 13 i 14 punts, mentre que els de 15 hauran de pagar entre el 50% i el 60% del preu del menjador i els de 16 entre el 25% i el 30%. Per altra part, aquesta mesura de rectificació parcial ve a reconèixer l'arbitrarietat i la injustícia del retall efectuat.

A més a més, es dóna la circumstància que els menjadors escolars encara no han cobrat lels diners corresponents al tercer trimestre del curs passat -d'abril a juny-, havent de fer front amb els seus propis recursos a aquestes famílies, cosa que està posant en dificultats econòmiques a molts d'aquests menjadors.

És per això que proposem al plenari l’adopció dels següents acords:

1- Demanar a la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana l'obertura d'una nova convocatòria de beques de menjador que, amb caràcter retroactiu, rebaixe a 13 punts, com a mínim, el requisit per a l'obtenció de dita ajuda.

2- Demanar que, a la major brevetat possible, dita Conselleria abone als menjadors escolars les quantitats pendents corresponents al tercer trimestre del curs passat, així com demanar que en el present curs aquestes ajudes siguen ingressades puntualment. 

3- Traslladar la present moció a la Conselleria d'Educació, als grups parlamentaris de les Corts Valencianes i a les AMPA i claustres de les escoles de Guadassuar.

Guadassuar, a  25 d'octubre de 2011


Joan V. Puchol Pérez
Regidor de Compromís

dijous, 6 d’octubre del 2011

RECOLLIDA DE FIRMES DE LA RONDA

Total de firmes recollides pels veïns i veïnes: 291

Presentades a l’Ajuntament de Guadassuar (amb registre d’entrada) el 4 d’agost de 2011.

Debat i votació de la proposta al Ple de 29 de setembre de 2011.

Resultat de la votació:

8 vots en contra del PP

1 vot a favor de Compromís

1 vot a favor d’EU

3 abstencions del PSOE


Gràcies a totes les persones que han firmat per no conformar-se amb l’empastrà de la Ronda i, almenys, intentar que es rectificara.

dimecres, 28 de setembre del 2011

L'ENDEUTAMENT DE l'AJUNTAMENT

Edicto del Ayuntamiento de Guadassuar sobre información pública de los proyectos de operaciones de crédito ha formalizar por este Ayuntamiento.
Aprobado por esta Corporación los proyectos de operaciones de crédito con el Banco de Crédito Local, con destino a la minoración de las deudas contraídas en el cumplimiento de las obligaciones por obras y servicios de este Ayuntamiento, de conformidad con lo dispuesto en el art. 431.2 del Real Decreto Legislativo 781/86, de 18 de abril, se expone al público por plazo de quince días, a efectos de reclamaciones.

Las principales características de estas operaciones, en extracto, las siguientes:
1.- Operación de crédito de Legislatura.Modalidad: Préstamo
Importe 196.000,00
Tipo de interés: VARIABLE. EURIBOR al trimestre + 0,5
Tipo de emisión: Euribor 3 meses más 0.5
Plazo de amortización: 4 años
Importe de la anualidad por intereses: 7.846,05
Importe de la anualidad de amortización: 49.037,79

2.- Operación de crédito al Amparo del R.D. Ley 8/2011, de 1 de julio (ICO)
Importe 237.500,00
Modalidad: Préstamo
Tipo de interés: VARIABLE. EURIBOR al trimestre + 0,5
Tipo de emisión: Euribor 3 meses más 0.5
Plazo de amortización: 3 años
Importe de la anualidad por intereses: 28.500,00
Importe de la anualidad de amortización: 79.166,67

3.- Operación de Crédito (Factoring)
Importe 1.000.000,00
Modalidad: Préstamo
Tipo de interés: VARIABLE. EURIBOR al trimestre + 0,5
Tipo de emisión: Euribor 3 meses más 0.5
Plazo de amortización: 3 años
Importe de la anualidad por intereses: 160.000,00
Importe de la anualidad de amortización: 250.000,00
Tanto por ciento que representa la nueva carga financiera en relación con el total de los gastos del presupuesto: 23.85 %
Guadassuar, a 26 de agosto de 2011.-El alcalde, José Ribera Añó.

Butlletí oficial de la Província núm. 213, publicat el 08/09/2011

SI vau llegir l'entrada al bloc sobre l'endeutament (el dos d'agost http://joanpuchol.blogspot.com/2011/08/el-pp-aprova-endeutar-se-i-que-paguen.html) i la notícia al Levante (enviada per Compromís), caldrà recordar que l'alcalde desmentia allí la informació i deia que l'endeutament no era eixa quantitat perquè el factoring no entrava en el còmput del deute. Però açò és el que s'ha publicat oficialment. Catarroja descoberta. La mentira s'ha convertit en el principal VALOR del PP. I damunt insulten a l'únic regidor que destapa la veritat. Encara en vorem de més grosses.

PLE DE SETEMBRE. ORDRE DEL DIA

Convocatòria a sessió ordinària de l'AJUNTAMENT EN PLE, a celebrar el dia 29 de setembre d’enguany, a l'hora de les vint-i-dos (22:00).



ORDRE DEL DIA

1.- LECTURA I APROVACIÓ, SI ÉS PROCEDENT, DE L’ESBORRANY DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR.

2.- CORRESPONDÈNCIA OFICIAL, ASSUMPTES I DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL.

3.- ASSUMPTES DE PERSONAL.

3.1.- Personatge de l’Any.

4.- OBRES I SERVICIS MUNICIPALS.

4.1.- Al·legacions veïns de l’Av. de la Diputació.

5.- RELACIONS INTERADMINISTRATIVES.

5.1.- Proposta EU Aconfessionalitat Constitucional.

5.2.- Proposta PP sobre el Corredor Mediterrani.

6.- INSTÀNCIES DE PARTICULARS.

7.- EDIFICACIÓ I ÚS DEL SÒL.

7.1.- Alçament de la Suspensió PRI Garrofera.

7.2.- Aprovació definitiva Projecte Urbanització Garrofera I (Urbà).

7.3.- Aprovació definitiva Reparcel·lació Garrofera I (Urbà).

7.4.- PAUA Tarde Majestad (Casa Viciano).

7.5.- PAUA “Finca de Paco Camíno”

7.6.- Contractació Revisió PAUI “Oest IV”

7.7.- Identificació Nucli “La Font de la Garrofera”.

7.8.- Permuta parcel·la Oest III amb la Séquia Real.

7.9.- Ocupació Muntanya Pública CR CJT Sector II.

8.- GESTIÓ TRIBUTÀRIA.

9.- HISENDA LOCAL.

9.1.- Pressupostos i Comptes.

9.2.- Gestió Pressupostària.

10.- CONTROL POLÍTIC.

10.1.- Informació de la Presidència.

10.2.- Requeriments dels Grups Polítics.

11.- DESPATX EXTRAORDINARI.

12.- PRECS I PREGUNTES


dimarts, 2 d’agost del 2011

EL PP APROVA ENDEUTAR-SE I QUE PAGUEN LES EMPRESES

El govern municipal del PP de Guadassuar aprovà, amb els seus únics vots a favor, una operació de finançament per valor de vora 1,5 milions d'euros per poder fer front als deutes que té reconeguts. D'aquesta manera, l'Ajuntament passaria al nivell d'endeutament més alt, prop del 24%.

L'operació de finançament, que ha de ser aprovada pels bancs, consta de tres fórmules diferents: un préstec factoring (1 milió d'euros), un préstec ICO (237.000 euros) i un préstec de legislatura (190.000 euros). La part més grossa se l'endú el préstec factoring.

El grup municipal COMPROMÍS expressà el seu desacord amb aquesta fórmula, ja que en la pràctica significa traslladar el problema de mala gestió de l'Ajuntament a les empreses i autònoms a qui l'Ajuntament li deu diners per alguns servei prestat. EL PP defensà la mesura, tot indicant que el que pretenen és facilitar que les empreses puguen cobrar. El regidor de COMPROMÍS, Joan V. Puchol, indicà que “facilitar” era un eufemisme, ja que en realitat el que es tracta és d'imposar unes condicions abusives per als acreedors, que han de carregar amb els interessos i despeses del factoring. Si volen cobrar ara, han d'acceptar el factoring, i si no, ja vorem quan cobraran, perquè l'Ajuntament no té diners ( el romanent líquid de tresoreria és de -1,1 milions d'euros!). Més que facilitar, sembla una mena de “xantatge” a empreses, comerços i autònoms.

Per a Joan V. Puchol: El deute de l'Ajuntament ha sigut ocasionat per “haver estirat més el braç que la mànega” i no haver aplicat una política d'austeritat des de l'inici de la crisi, adaptant-se als ingressos reals de l'Ajuntament. I ara ho pagaran les empreses, comerços i autònoms.

Aquesta fórmula suposarà agreujar encara més els problemes econòmics de les empreses, ja que el seu principal problema és cobrar el que han treballat. Aquest problema està fent que moltes empreses tanquen, o facen suspensió de pagament. El PP, en lloc d'aportar solucions al problema de la crisi, el que fa és contribuir a fer-lo més gran.

divendres, 29 de juliol del 2011

L'AEROPORT SUBTERRANI DE GUADASSUAR

Durant aquests dies hem vist per la televisió imatges de la Banya d'Àfrica, formada per països com Somàlia o Etiòpia, on estan patint una sequera que ha produït una fam que està massacrant la població. Ens ha colpit especialment la imatge d'aquell xiquet de set mesos, amb uns ulls que expressaven tota la fam, la misèria i la falta de recursos concentrats en a penes tres quilos de pes, malgrat que ja tenia set mesos complits. Ens podem imaginar la desesperació de mares i pares de tants xiquets i xiquetes condemnats a mort pel simple fet delictiu d'haver nascut en un país d'escassos recursos.

I mentre reflexionava sobre totes aquestes coses, m'he posat a pensar què pensaria una d'aquestes persones si li digueren que a Europa estem patint una crisi econòmica molt important, i que a un poblet anomenat Guadassuar l'Ajuntament s'ha gastat 1,5 milions d'euros en la construcció d'un aparcament subterrani per a deu. Segurament em miraria amb aquells ulls famolencs i em diria que això no pot ser. Un milió i mig d'euros són molts sacs de farina, o arròs o fesols, són uns quants pous d'aigua per a beure i tindre collites que garantisquen el futur dels seu poble. Són molts dies amb el menjar assegurat. Clar, ell pensaria en les seues necessitats bàsiques. Però a Guadassuar aquestes necessitats bàsiques sembla que ja estan ben cobertes i per això els dirigents locals del PP es permeten el luxe de gastar-se milió i mig d'euros de tots els contribuents en una obra que només ha interessat unes poques persones, deu.

I és que som un país afortunat, vivim en l'abundància. Hi ha més de 600.000 valencians i valencianes sense treball ni cap jornal per alimentar la família, moltes persones que perden la casa per no poder fer front a la hipoteca, les empreses tanquen perquè se'ls mengen els deutes -i Generalitat i Ajuntaments són responsables d'un bon grapat de casos-, els joves sense treball ni oportunitats de futur.

I encara tenim sort, a Castelló el PP ha fet un aeroport sense avions per 150 milions d'euros. Però a Guadassuar, per la mòdica quantitat d'1,5 milions d'euros, deu cotxes tindran aparcament subterrani.Ja tenim un altre lloc per a passejar.

dijous, 28 de juliol del 2011

XAVI CASTILLO I LA DIMISSIÓ DE CAMPS

http://www.youtube.com/watch?v=b2px0jBs9H8

PERILL, BOLETIN INFORMATIVO DEL PP

Comentaris al voltant del Boletín Informativo del PP, escrit íntegrament en castellà, i això que el PP diu que defén el valencià: el defén a Europa, però no al parlament espanyol. I no l'usa a les Corts Valencianes. I és que el PP vol el valencià....ben lluny.

LA DIGNITAT D'UN PRESIDENT: Per haver dimitit perquè serà jutjat per corrupció és digne? "Nunca un dirigente politico ha sufrido un ataque tan injusto y tan inmoral". Vaja, jo pensava que el jutge Flors que l'ha imputat era un representat de la Justícia, i que les seues decisions eren "justes". I immoral deu ser la llei si se li aplica a Camps, si se li aplica a un altre li diuen delinqüent, o lladre. Camps va dir que pagava els tratges, i resulta que el jutge diu que no, i que les empreses que li'ls regalaven obtenien contractes de la Generalitat a dit, per un valor superior al preu que oferien altres empreses. Pagat amb els nostres diners. Quina dignitat.

RESULTATS ELECTORALS: no han dit que el PP ha baixat de vots, 274 en total. I també a l'Ajuntament de València i a la Comunitat Valenciana. Compromís som els únics que hem augmentat al poble, per cert.

EL COBRAMENT DELS REGIDORS: En aquest bloc ja vaig aclarir i matisar la informació del Levante (http://joanpuchol.blogspot.com/2011/07/el-psoe-defen-al-pp.html). És el problema quan algú dóna la informació per tu. Ací la done jo, sense intermediaris. La periodista em va preguntar els canvis i jo li vaig dir el que s'havia aprovat. Al diari diu que el regidor de Compromís "critica". Jo li ho vaig explicar, la vaig informar, sense donar cap valoració: Són fets objectius que ara els regidors del PP no cobren jornal. Que ara cobren per assistència a comissions i plenaris. Que han assignat quatre representants, la qual cosa suposa un increment respecte el final de la legislatura anterior. En tot açò no hi ha cap valoració, són fets comprovables. Les valoracions que hi ha a l'article de premsa no són responsabilitat meua. Finalment, jo no estic d'acord amb la proposta del PP. Si cobre més, ells ho han aprovat i ells són els responsables. Jo cobre el mateix que sempre, excepte la legislatura passada que vam estar en coalició (curiosament ho comparen amb l'anterior, no amb les dues anteriors que també vaig ser regidor). No cobrem més que els del PP, ja que ells estan en la comissió de govern, i ahí també cobren. En tot cas, estem parlant de 63 euros per comissió cada dos mesos. Ben lluny del que cobren a altres ajuntaments veïns. No sé per què li han donat tanta importància. En l'entrevista de la periodista (va ser ella qui em cridà, no jo) no li vaig donar cap importància. Però el que va publicar no correspon amb el meu punt de vista. Els fets són i prou. Per cert, el metge diu que no patisc cap "trastorno degenerativo". Eixe el pateixen els que veuen la realitat de la corrupció com una cosa digna. O els que penjaren a la finestra de ca ma mare un cartell electoral del PP les eleccions de 2007, quan feia poc havia mort ma mare. I els veïns em van dir qui havia sigut.

RECTIFICAR ES DE SABIOS: És cert, per això l'alcalde deu ser el més "sabio" del poble: rectificà l'aparcament subterrani del Ravalet, el tram central elevat del carrer Colom, tallar els pins de la Gran Via, l'empastrà de la Ronda, ...
En plena crisi econòmica (contínuament el PP li reclamava a Zapatero que reconeguera la crisi), si ells reconeixien que hi havia crisi, per què cobraven 11.500 euros els 7 regidors, sabent que era insostenible? A falta de pocs mesos per a les eleccions va i renuncien: és que ja no hi havia un duro en l'Ajuntament, les coses clares. Mentre als funcionaris ens han baixat un 5%-7% i als jubilats han congelat les pensions, l'alcalde es pujà el jornal de 29.000 a 41.000 (més del 44%). I ara se l'ha baixat un 7%. Encara li queda marge per baixar.
"El que escribe de forma tan despectiva sobre el tema de los sueldos de los concejales del PP, nunca ha tenido a cargo suyo unaarea, no sabe todo lo que comporta y significa gestionarla de forma eficiente. Son personas que dicen las mismas cosas desde hace años, ahí están desde siempre, manipulando la verdad, defendiendo políticas anacrónicas, y cobrando del pueblo"
-No he dit res despectiu, com ja he dit més amunt, això és cosa de la periodista, que diu coses que jo no vaig dir, em vaig limitar a informar els canvis, sense més valoracions ni importància.
-No he tingut cap área de gestió, sempre he estat en l'oposició, és veritat. Això no vol dir que no estic capacitat per a gestionar qualsevol àrea. I jo crec que millor que els regidors del PP ho han fet fins ara, per això em presente a les eleccions.
-Dir les mateixes coses és ser coherent, dir cada volta unes coses és ser veleta. No estic des de sempre, l'alcalde porta més anys que jo. Polítiques anacròniques? els experts en política diuen que som la nova esquerra, amb una defensa radical de la democràcia que ja voldrien molts d'ells. Manipulando? això ho diu el PP de Canal 9? el que considera que és digne un polític corrupte?
Respecte a les hores que dedique a l'Ajuntament, crec que el poble està ben assabentat i no cal dir més. Jo sóc professor i eixa és la meua professió i el meu mitjà de vida. No necessite estar en política per a tindre jornal, com altres.
Parlant de dignitat i corrupció per regals: sóc l'únic regidor de l'Ajuntament de Guadassuar que no va acceptar i tornà el regal a l'empresa que volia fer el golf.

dijous, 14 de juliol del 2011

UN MENTIDER DE PRESIDENT

Camps, 20 de maig de 2009: "Pagué los trajes en metálico, algo que tengo por costumbre, con el dinero de la caja de la farmacia de mi mujer."
Camps, 11 de maig de 2011: "Pagué los trajes con el dinero que me dejaron prestado mi escolta y mi chófer."
Camps, 12 de juliol de 2011: "Si recibí regalos fue como presidente del PP regional y no como presidente de la Generalitat."

Conclusió: Camps és un MENTIDER!!

dimarts, 12 de juliol del 2011

EL PSOE DEFÉN AL PP

LEVANTE : 7-07-2011.
RIBERA MANTÉ EL SEU SOU DE 42.000 EUROS PERÒ DEIXA SENSE PAGA ALS SEUS EDILS DEL PP
El Bloc critica l'augment de la quota d'edils populars en les comissions, al passar de només un representant a 4, amb el consegüent increment de despesa.
Els regidors del PP perden la seua retribució, implantada després de les eleccions de 2007 i que suposava el pagament d'11.500 euros anuals a cada un dels regidors populars (un total de set). Els integrants del govern van renunciar a finals de 2010 a la seua remuneració per a propiciar un estalvi municipal en temps de crisi i esta situació s'ha oficialitzat després de les eleccions amb la retirada de la paga en el ple de 30 de juny.
No obstant això, segons relata el regidor del grup Compromís-Bloc, l'anul·lació del sou es compensa amb l'augment de la quota de representants del PP en les comissions. Així, si fins ara assistien l'alcalde i un edil popular a les reunions de les comissions informatives, a partir d'ara acudiran quatre regidors populars més l'alcalde. "Quatre per 3 comissions, 12 en total, la qual cosa vol dir que, de nou, tots cobraran", critica el nacionalista qui considera que la proposta de retribucions representa "un increment respecte a l'última fase de la corporació i al que ha sigut la tònica general en este poble...

LEVANTE: 10-07-2011.
EL PSOE REPLICA QUE ELS EDILS DEL BLOC I EU COBRARAN EL MATEIX QUE ELS DEL PP
El portaveu del PSOE de Guadassuar, Vicent Rosell, ha censurat les crítiques dels regidors de Bloc-Compromís i EU contra l'augment de la representació dels edils del PP en les comissions. Segons detalla, la quota de regidors del PP s'eleva d'1 a 4, "però el fet que EU i Bloc només compten amb un edil fa que acudisquen a totes les comissions, amb la qual cosa vénen a cobrar el mateix que un regidor del PP, és a dir 189 euros cada dos mesos". Per a Rosell, els edils d'EU i Bloc "perden raó al criticar les pagues dels edils del PP sense dir que ells cobraran el mateix".

És coherent estar en contra del sistema de percepcions que ha imposat el PP i ser criticat per estar en contra?
La falta de notícies d'estiu fa que es traga on no hi ha. La periodista em va preguntar i li vaig dir que no estava d'acord, que no era com se solia fer i que això suposava que els regidors del PP cobraran més sense més justificació que assistir a una comissió que no és la seua. És una posició que no se sosté si no és per cobrar.
Segons la llei, tots els partits han d'estar representats en cada comissió. Això m'obliga a estar en les tres i cobrar per les tres. Partits com el PSOE, amb 3 regidors, tenen un representant a cada comissió. Per tant en cobra una cada un. Repetisc que nosaltres no estem d'acord i no ens agrada la solució del PP perquè no és raonable. I ací eixa és la qüestió, no si Compromís i EU cobrem més que el PSOE. SI el PSOE no està d'acord, nosaltres tampoc. Quin problema hi ha?
No cobre com els regidors del PP, ja que ells també cobren per estar en la comissió de govern.
Finalment, la situació més normal durant l'any és convocar 2 comissions cada dos mesos, i no les tres, de manera que són 126 euros cada dos mesos. En algun cas es convoquen les tres, però en poques ocasions.
La posició de Compromís i EU té més mèrit, perquè està en contra d'un sistema que els beneficia més que als del PSOE. No pareix una posició molt estesa entre els polítics.