Contràriament al que
afirma l’alcalde de Guadassuar i president del Consorci sobre l’ampliació de la Planta de Residus de
Guadassuar i la construcció d’un macroabocador al polígon de la Garrofera de Guadassuar (“es un
proyecto pionero, medioambientalmente y socialmente irreprochable, y que
garantizará que la tasa a pagar por los vecinos sea un 10% más económica”)
el sistema proposat és antic, antiecològic,
extraordinariament costós i altament perjudicial per a la salut humana i la
conservació del medi. Perquè el problema d’arrel no és la seua ubicació, ja que
aquestes obres no són més que la conseqüència directa de la mala gestió de
residus que es practica a les nostres poblacions.
Al sistema proposat pel Consorci, el fem es
recull pràcticament sense separar, la qual cosa provoca que a la Planta de Residus s’haja de
separar el fem orgànic de l’inorgànic. Com a conseqüència, la separació de
vidre, llandes, plàstics, etc. que fa la Planta està contaminada, de manera que perd
valor, com també perd valor i qualitat el compost que allí es fabrica, per
contindre restes de plàstics, vidre, etc. cosa que baixa el preu i dificulta la
seua comercialització. Això ha generat un altre problema: què fer amb el rebuig
de la Planta. I
la solució és la que ara planteja José Ribera, compactar, empaquetar i
soterrar.
Tanmateix, les
polítiques i normatives ambientals de la Unió Europea es basen
en els principis de precaució i
prevenció. D'altra banda, el VI Programa d'Acció Ambiental de la UE planteja com a objectiu
principal la dissociació entre creixement i la producció de residus i esmenta
la prevenció com a principal element
de la política de gestió de residus.
Seguint a Green Peace: “el model actual és dependent de
grans plantes i té molt poca capacitat d’adaptació a les situacions de canvi. És un model que
està arribant al seu límit i que no és flexible per a adaptar-se per ell mateix
al foment de la prevenció, la reutilización o el reciclatge de diferents
fraccions de residus” Cal tenir en compte que la recollida selectiva serà
obligatòria a Europa en uns anys. I conclouen:
1.- El model de gestió actual
de residus és un fracàs:
2.- No assegura el
compliment de la legislació europea.
3.- La prevenció és l’opció
oblidada
4.- Les dades
són de difícil accés, poc fiables i confuses
D’aquesta
manera, com diu Joan Puchol, regidor de Compromís a Guadassuar, “el millor macroabocador és el que no fa
falta”. I és cap ahí on s’hauria d’haver encaminat des del principi el
treball del president del Consorci, en el plantejament de les anomenades
“bones pràctiques” en la gestió integral
dels RSU, amb molt bons resultats en tots els aspectes: econòmic, social i
mediambiental. Aquestes bones pràctiques són models a imitar, i en el seu
moment han sigut pioners. El model proposat pel Consorci ja està superat des
del 1983 (Pamplona) pels mateixos que el van implantar, i no s’adapta al futur
que marquen les normatives europees. Un sistema que naix a destemps, antic i
obsolet. De segur que el Consorci té recursos per contractar un bon consultor
mediambiental expert en gestió de residus que els assessore en aquest sentit.
Com
que el president del Consorci afrima a la premsa que “Desde Presidencia del Consorcio se conmina, como siempre, a que
cualquier miembro que tenga alguna propuesta concreta y viable para resolver los problemas de los residuos
del Consorcio, la haga llegar, para poder ser estudiada y que los
responsables públicos realicen una labor en positivo”, des de Compromís de
Guadassuar, li hem presentat una proposta alternativa, tot tenint en compte
aquestes bones pràctiques que ja funcionen a Europa i a l’Estat espanyol. En
concret:
1.-Canviar el sistema de recollida pel
sistema anomenat porta a porta. La informació amb detall de dit sistema es pot
trobar en aquest manual explicatiu: http://www.portaaporta.cat/documents/arxiu_portaaporta_11.pdf)
Aquest sistema ha produït una reducció del 80% de rebutjos.
2.-Implantar el sistema de recollida
d’envasos SDDR, actualment usat per més
de 40 països del món, entre ells Alemanya, i avalada per grups ecologistes com
Green Peace, Ecologistes en acció, CCOO, USO, etc. (explicació a http://www.retorna.org), que recupera 9 de
cada 10 envasos de vidre i plàstic.
3.- Perquè siga un sistema socialment
just, ha de pagar menys qui més esforços faça per reciclar, tant a nivells de
persones com de poblacions, amb els cànons corresponents. És el que s’anomena
“pagament per generació”, model inspirat en Itàlia, Bèlgica i EEUU. A Espanya
funciona a municipis com Torrelles de Llobregat amb gran èxit.
Per
als anomenats residus voluminosos són models de bones pràctiques les que fan : Traperos
de Emaús de Pamplona, Fundació Engrunes de Barcelona, R que R d’Albacete,
Recikleta de Basauri, Traperos de Emaús de Bilbao i Fundació Deixalles de
Mallorca, que han aconseguit generar molts llocs de treball.
Amb
la posada en marxa d’aquests sistemes, que són complementaris, s’aconseguiria
una importantíssima reducció de Tones de fem, amb la consegüent reducció de la
taxa (que es calcula tenint en compte el fem anual dipositat a la Planta per una població
dividit pel nombre d’habitants). Una reducció molt més important que el 10%
proposat pel sistema actual, sense comptar l’estalvi econòmic per no ser
necessari ampliar la planta ni fer cap macroabocador, que tant de rebuig social
i impacte mediambiental han generat a la comarca. El compost fabricat a la
planta seria més pur i de major qualitat, augmentant la seua comercialització i
guanys econòmics, ja que reduiria també l’esforç actual de l’empresa per
separar.
Per tot açò el regidor de COMPROMÍS, Joan
Puchol, vol fer una crida als responsables polítics municipals de la Ribera-Valldigna
i demana a tots els membres del Consorci que estudien amb atenció aquesta
alternativa: més econòmica, més eficaç i eficient, més respectuosa amb el medi
i amb la salut de les persones i que no crea rebuig social, al contrari. Amb
una menor inversió es rebaixa molt més la taxa. També crearà llocs de treball
en cada poble. Més compatible amb la directiva europea, i per tant, amb major
projecció de futur.
Una
reflexió final, amb les paraules d’un dels màxims experts a Espanya en residus:
Alfonso de Val: ¿Cómo es posible
que, si esta forma de abordar la gestión de los residuos urbanos domésticos,
mediante la participación ciudadana en la separación en origen, su recogida
selectiva y el posterior aprovechamiento, que afecta ya a decenas de millones
de personas en los países de
