dimarts, 26 d’abril del 2011

FENT MEMÒRIA


Dimecres, 20 de gener de 2010. La informació que tenia el Levante procedia de l'alcalde i del regidor del PSOE. Havien informat que el golf s'anul·lava per la situació de crisi immobiliària. Quan el diari em va cridar i m'ho va dir, li vaig dir: Mentida!, no se fa perquè la Conselleria no l'ha autoritzat. I li vaig donar tota la informació corresponent al document en què la Conselleria denegava el Pai del golf. I dit document era del 2008, però jo l'havia vist ara que es tornava a exposar el Pla General al públic i vaig tindre accés a la documentació. O siga, que el document no ens l'havien ensenyat en el seu moment. La periodista em pagà el favor dient al final que tant el PSOE (?) com jo havíem dit que amb açò s'havia acabat l'engany del golf. I finalment diu el meu nom i que jo havia vist contemplades les meues al·legacions, com insinuant que tot això havia sigut cosa meua.( I en acabant diuen de Canal 9). Per cert, el PSOE havia dit en eixe diari que també estaven a favor del projecte del GOLF (com quedem, no era un engany?).
Podíem haver denunciat el golf per incomplir la llei, però no ho vam fer. Podíem haver denunciat el golf per no tindre l'informe obligatori de disponibilitat d'aigua, però no ho vam fer. Podíem haver denunciat el golf per basar-se en dades no oficials, o per no respectar la participació ciutadana, o per no tindre l'informe mediambiental que demana la llei, o per unes quantes coses més. Però vam decidir que no ho faríem, convençuts que era un engany i que "el projecte moriria d'èxit". I el PP, amb la major majoria absoluta -i cobrant- que mai ha tingut no va fer el golf. I ocultà el document de Conselleria. Però finalment vaig descobrir el document i tot el món es va poder assabentar que el golf, com ja havia advertit, no era més que un engany, el major engany que ha fet ningú al nostre poble. Il·lusionar la gran majoria del poble en un projecte que no tenia base ni fonament, perquè això no importava, el que importava era guanyar les eleccions fóra com fóra. I per a alguns, en política no hi ha límits.
Espere que el poble estiga ara a l'altura de les circumstàncies. Perquè és de justícia.

diumenge, 24 d’abril del 2011

DEBAT MUNICIPAL

Propose un debat entre tots els candidats i candidates a l'alcaldia de Guadassuar, en directe, a l'auditori, per informar el poble de les nostres propostes de futur. Moderat per una persona consensuada entre tots.

dimecres, 20 d’abril del 2011

CANDIDATURA BLOC-INICIATIVA-VERDS: Coalició Municipal COMPROMÍS

1. Joan V. Puchol Pérez (Professor de secundària)
2. Teodor Herrero Carbó (Enginyer Tècnic Agrícola)
3. Elena Camarasa Baixauli (Metgessa)
4. Encarna Rosell Escorihuela (Professora de secundària)
5. Carles Fos Ortega (Funcionari de la Tresoreria de la Seguretat Social)
6. M. Angels Camarasa Montalvà (aturada)
7. Vicent Ginestar Ribera (Mestre)
8. Manuel Barrios Roig (Professor de secundària)
9. Josep Castells Herrero (Doctor en químiques)
10. Alexandra Puchol Company (estudiant de Filologia Clàssica)
11. Carmen Sais Ginestar
12. Teresa Fontana Escrivà
13. Josep J. Camarasa Montalvà (aturat)

diumenge, 10 d’abril del 2011

GUADACOOP 10o anys

Ja fa temps que vull dir algunes coses sobre el tema. La primera: fins la formació del Col·lectiu del BLOC (en aquell moment UPV) ningú no havia posat com a objectiu local la unió de les dos cooperatives (i si no és així que m'ho demostren). Recorde el moment en què ho vaig dir -estava Pere Mayor i Xavi Hervàs- i quan el públic assistent va poder intervindre va ser una de les preguntes que em van fer. I la pregunta anava carregada d'escepticisme, ja que la persona que intervingué em va dir que això era un impossible.

Després vingueren les eleccions, i nosaltres ho vam continuar posant en el programa electoral. No he llegit en cap altre programa de cap altre partit que ho posaren. Fins i tot les passades eleccions, on vam concórrer en coalició amb EU com a COMPROMÍS, va aparéixer fins i tot amb una foto de les dos cooperatives unides. I això va ser una proposta nostra que EU acceptà.

I el 2010 la unió de les dos cooperatives, l'impossible de fa uns anys, ja és una realitat. I ara resulta que era una reivindicació de tots els partits. Però jo, com he dit, no ho he vist mai en el programa de cap partit que no siga el BLOC. Amb això no vull dir, ni molt menys, que la unió ha sigut cosa del BLOC. Però sí que hem provocat que es començara a parlar tema. I si nosaltres haguérem governat, hauríem posat tots els nostres recursos perquè la unió s'haguera produït abans. I tinc la impressió que hem perdut -tots- un temps que espere i confie que no siga decisiu per al futur.

L'agricultura travessa, des de fa anys, una situació insostenible, i crec que el fet d'estar arribant al seu límit és el que ha fet despertar l'instint de supervivència del llaurador, que està començant a canviar -molt a poc a poc- la mentalitat i a entendre que sense modernització i tecnificació el camp no té futur. El camp necessita un canvi, i per això es necessiten noves persones que el lideren. No valen els de sempre, el seu model ja està esgotat, i ha dut al llaurador a la ruïna, a desitjar que vinga algú que li ho pague bé per poder desfer-se de la terra, de les pèrdues, i d'un treball que no té en la societat actual la recompensa que es mereix. Qualsevol intermediari guanya molts diners, i el llaurador, del qual viuen tots, viu en la misèria. Nous temps, noves formes, noves persones.

A pesar dels greus problemes de l'agricultura, a Guadassuar, en quatre anys no s'ha reunit ni una sola vegada el Consell Local Agrari. I això que l'Alcalde de Guadassuar sempre fa gal·la de ser llaurador. El preu de la taronja per terra, el fong del caqui, el morrut roig de les palmeres,... i fins i tot la unió de les dos cooperatives (un fet històric al nostre poble). Ni una sola vegada.

Algú ha cobrat les ajudes que va prometre la Consellera d'Agricultura, Maritina Hernández, per al caqui? I el dia que va vindre a inaugurar (això sí que ho saben fer bé) les noves instal·lacions del caqui a Guadacoop ningú li va dir res. Silenci absolut. Les mateixes persones, els mateixos silencis còmplices, les mateixes .... Fa falta gent valenta també en l'agricultura. Prou dels mateixos, cal gent nova i valenta.

Per cert, en l'acte em va soprendre que l'alcalde del PP manifestà una opinió sobre el futur de l'agricultura i la consellera del PP el va contradir -deixant-lo en ridícul- davant de totes les persones que estàvem allí.

He sentit dir que al poble hi ha algunes persones (socis de Guadacoop) enfadades, però això no serveix de res si continuen afavorint que el poder el tinguen els mateixos de sempre. Insistisc, cal noves persones, i això suposa un exercici de valentia. Com va dir la consellera, i en això estem d'acord, el futur de l'agricultura serà el que vulguen els llauradors. En altres paraules, el futur de l'agricultura ha de ser valent, o no serà.





divendres, 8 d’abril del 2011

ALGUNS ENLLAÇOS INTERESSANTS

EL NOSTRE COMPROMÍS


Enric Morera: 50.000 llocs de treball

http://www.youtube.com/watch?v=WIu87a5lUJc


Josep M. Pañella: Ajudes i subvencions estables a la cultura

http://www.youtube.com/watch?v=uIQfNu6WpDM


Mònica Oltra: Escola pública i gratuïta de zero a tres anys

http://www.youtube.com/watch?v=3F7fO2VXMsU


Mireia Mollà: Devolució del pis com a cancel·lació de la hipoteca

http://www.youtube.com/watch?v=uw6eHu-KXSE


Bloc Vinaròs: És temps de respostes (interessant)

http://www.youtube.com/watch?v=Bmr4XhXsLQE


Roda de premsa: balanç de la legislatura

http://www.youtube.com/watch?v=W_W0aMt1XS8


diumenge, 3 d’abril del 2011

NO COL·LABORO, de Miquel Martí i Pol


..Fins al dia que vaig saber que no

plorava rou ni perles, sinó llàgrimes:

vulgaríssimes llàgrimes que em queien

galtes avall i em donaven un aire

entre grotesc i màgic. Ara penso

que degué ser una trista descoberta,

la il.lusió perduda i tantes coses,

un món -quin món?- que esdevé inhabitable-

D'aleshores ençà, que jo recordi,

no he plorat, almenys dels ulls enfora,

ni he renegat, ni em mossego les ungles.

No és gran cosa, ja ho sé. El món, em diuen,

segueix sent inhòspit, però jo

persevero tossut: no col.laboro.

Miquel Martí i Pol, La pell de violí