PROPOSTA PER ELABORAR UN PLA D'OCUPACIÓ AMB l'AUGMENT DE l'IBI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

A principi d’any el Consell de Ministres va aprovar el Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributaria i financera per a la correcció del dèficit públic.

Este Decret-Llei aporta en el capítol IV sobre normes tributàries l’augment de l’Impost sobre Bens Immobles (IBI) de manera graduada, depenent de si els municipis han sigut objecte d’un procediment de revisió cadastral abans o després de 2002.

Este augment impositiu suposarà uns ingressos extraordinaris que, a hores d’ara, no tenien previstes les administracions locals i que van a suposar una nova càrrega als ciutadans que ha de tindre una finalitat concreta.

Des de Compromís entenem que este esforç econòmic i fiscal que han de suportar els ciutadans a nivell municipal ha d’adreçar-se a pal•liar una de les lacres més grans que patim en estos moment, com és la de l’atur.

Amb el milions d’euros que es van a generar per l’augment impositiu de l’IBI es poden generar milers de llocs de treball amb la elaboració de Plans d’Ocupació Local, uns plans que han de tindre com a primer objectiu a les unitats familiars que en estos moments no treballa cap dels seus integrants i ja no reben cap ajuda social de caràcter monetari. 




És per això, que el Grup Municipal de Compromís presenta la següent:



PROPOSTA

PRIMER.- L’Ajuntament de Guadassuar elaborarà amb els recursos econòmics provinents de l’augment de l’Impost sobre Bens Immobles (IBI) aprovat pel Consell de Ministres en el Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributaria i financera per a la correcció del dèficit públic, un PLA D’OCUPACIÓ LOCAL DE CARÀCTER SOCIAL per als anys 2012 i 2013.

SEGON.- Este Pla d’Ocupació Local anirà adreçat prioritàriament a les famílies i persones que es troben en situació social crítica, i els llocs que es generen complementaran els serveis públics que actualment ofereix el municipi a la ciutadania dintre de les seus competències.


Guadassuar a 24 de gener de 2012








Signat : Joan Vicent Puchol Pérez
Regidor de Compromís

CONTRA ELS RETALLS EN EDUCACIÓ

Joan V. Puchol Pérez, Portaveu del Grup Polític Municipal Coalició Compromís,  presente la següent MOCIÓ
El Consell de la Generalitat va aprovar el passat dia 5 de gener un gran paquet de retallades (publicat el dia 10), que suposa una nova agressió al personal del sector públic i als serveis que es presten. És el major atac de la història; cap altra Comunitat l'ha realitzat amb aquest abast
Pretenen estalviar més 1.000 milions d'euros de la forma més fàcil, retallant salaris i serveis. Volen retallar salaris del personal docent i sanitari, enviar a l’atur durant l’estiu el personal interí docent, reduir la jornada a 25 hores al personal interí de l’Administració del Consell i de Justícia, i posar límits a les reduccions de jornada, així com eliminar els drets a dies de vacances i de descans, a determinades prestacions socials i la prolongació de la vida laboral més enllà de l’edat de jubilació.
No contents amb això, el Consell ha aplanat el camí per a acomiadar fins a un 25% del personal interí dels diferents sectors, la qual cosa pot afectar milers de persones, augmentar les xifres d’atur i deteriorar més encara la prestació dels serveis públics a la ciutadania valenciana.
Les mesures aprovades no pretenen ni racionalitzar ni ordenar les administracions públiques ni el sector públic, sinó fer caixa a costa de tirar-li mà al salari de les treballadores i treballadors.
El govern valencià ha dilapidat els recursos públics amb una política basada en els grans esdeveniments que no ha generat riquesa ni ocupació, l'especulació urbanística, que ha suposat l'enriquiment d'unes poques persones a costa de la destrucció del territori, i la privatització de serveis públics amb el desviament de recursos a empreses privades que obtenen beneficis a costa de les arques públiques. Cal que es depuren totes les responsabilitats polítiques per la mala gestió realitzada que ens ha conduit a aquesta desastrosa situació.
Per tot això el Ple de l'Ajuntament  acorda:
1- Manifestar el nostre rebuig cap a les mesures adoptades pel Govern de la Generalitat i la nostra solidaritat amb tots els empleats públics afectats.
2- Exigir al Govern de la Generalitat la rectificació de les mesures adoptades amb la retirada del Decret de mesures urgents per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana.  
3- Comunicar aquests acords al President de la Generalitat Valenciana, als grups parlamentaris de les Corts Valencianes , als sindicats STE-Intersindical Valenciana, CCOO, UGT i, als claustres de professorat dels centres públics de Guadassuar i als treballadors/es del Centre de Salut.

Guadassuar,  16 de gener de 2012




Joan V Puchol Pérez
Regidor de Compromís

CARTA OBERTA DE VICENT IBIZA, PREGONER CENSURAT PEL PP

AQUEST ANY NO HE ANAT A LA FIRA
Quan un amic m’envià un missatge dient-me que la Consellera Lola Johnson no hi feia el pregó de la Fira per problemes d’agenda quasi no m’ho podia creure. L’Ajuntament que havia menyspreat la meua participació per, segons em van dir, “portar a la Consellera que solucionaria el problema dels clavills de l’església”, resulta que no sabia tres mesos abans en quines dates es feia Fitur (del 18 al 22 de gener) ni quina es la data de la Repartició (21 de gener); per tant puc deduir amb tot el sentit comú que algú no volia que fora jo el pregoner (i eixe o eixos alguns i jo ens coneguem i tractem molt de prop, des de fa més de 50 anys).
Per què no em deixaren ser pregoner? 
-Per què, tal vegada no consideraven suficient les meues publicacions sobre la història, l’església o els costums i tradicions de Guadassuar?
-Per què, és possible que no hagen llegit les meues col•laboracions com a historiador als programes de Sant Vicent  o les Danses?
-Per què dubten del meu currículum i pensen que no tinc nivell suficient per fer de pregoner?
Crec senzillament, que no m’han volgut per què no pense com ells  i  l’argument utilitzat per algú dels qui va prendre la decisió va ser “qui paga, mana”, com si l’ajuntament no fóra una institució de tots  i els diners que manegen no eixiren dels nostres impostos.
Efectivament estic convençut que no he pogut ser pregoner per què han aplicat el “qui paga mana”, i m’he sentit menyspreat i ofés.
Aquestos arguments no van contra els festers, ells es posaren en contacte amb mi i m’explicaren el que havia passat i jo ho vaig acceptar i vaig consentir que es publicara l’article sobre Sant Vicent, (per cert gràcies per la decimeta).
Per tant, sols vull agrair les mostres solidaritat i suport que he rebut i dir-vos que fins d’ací a tres anys com a mínim no pense ser pregoner de la Fira; aleshores ja ho decidiré.
Per acabar, “jo pague i mane” en la meua vida, en els meus sentiments i en les meues idees i això ningú mai m’ho podrà llevar.

Vicent Ibiza (Xilo).  Pregoner frustrat de la Fira 2012

FUNCIONARIS

He decidit donar-li difusió a aquest article d'opinió, amb el qual estic absolutament d'acord, tant que, si no és perquè està escrit en castellà, pareixeria que l'he escrit jo mateix. Desconec l'autor, ja que m'agradaria posar el seu nom ací, i per curiositat per saber qui és la persona amb la qual coincidisc tant en aquest tema. De veritat que val la pena llegir-lo íntegrament.

Para los funcionarios y demás ralea

Resulta que en la década prodigiosa del pelotazo, cuando media España se lo llevaba calentito a casa, cuando un encofrador sin estudios se embolsaba tres mil euros, cuando hasta el último garrulo montaba una constructora y en connivencia con un par de concejales se forraba sin cuento, cuando un gañán que no sabía levantar tres ladrillos a derechas se paseaba en Audi, los funcionarios aguantaban y penaban. Nadie se acordaba de ellos. Eran los parias, los que hacían números para cuadrar su hipoteca, hacer la compra en el Carrefour y llegar a fin de mes, porque un nutrido grupo de compatriotas se estaba haciendo de oro inflando el globo de la economía hasta llegar a lo que ahora hemos llegado.

Y ahora que el asunto explota y se viene abajo, la culpa del desmadre… es de los funcionarios. Los alcaldes, diputados y senadores que gobiernan la cosa pública a cambio de una buena morterada no son responsable de nada y nos apuntan directamente a nosotros: somos demasiados, hay que ultracongelarnos, somos poco productivos. Los responsables bancarios que prestaron dinero a quienes sabían que no podrían devolverlo tampoco se dan por aludidos. Todos los intermediarios inmobiliarios, especuladores, amigos de alcalde y compañeros de partida de casino de diputado provincial no tenían noticia del asunto. Nosotros sí. Como diría José Mota: ¿Ellos? No. ¿Nosotros? Si. Siendo así que ellos? No. Por tanto, nosotros? Si.

La culpa, según estos preclaros adalides de la estupidez, es del juez, abogado del estado, inspector de hacienda, administrador civil del estado que, en lugar de dedicarse a la especulación inmobiliaria a toca teja, ha estado cinco o seis años recluido en su habitación, pálido como un vampiro, con menos vida social que una rata de laboratorio y tanto sexo como un chotacabras, para preparar unas oposiciones monstruosas y de resultado siempre incierto, precedidas, como no podía ser de otra forma, de otros cinco arduos años de carrera. Del profesor que ha sorteado destinos en pueblos que no aparecen en el mapa para meter en vereda a benjamines que hacen lo que les sale de los genitales porque sus progenitores han abdicado de sus responsabilidades. Del auxiliar administrativo del Estado natural de Écija y destinado en Barcelona que con un sueldo de 1000 euros paga un alquiler mensual de 700 y soporta estoicamente que un taxista que gana 3000 le diga joder, que suerte, funcionario.

La culpa es nuestra. A poco que nos descuidemos nosotros los funcionarios seremos el chivo expiatorio de toda una caterva de inútiles, vividores, mangantes, políticos semianalfabetos, altos cargos de nombramiento digital, truhanes, pícaros, periodistas ganapanes y economistas de a verlas venir que sabían perfectamente que el asunto tarde o temprano tenía que petar, pero que aprovecharon a fondo el momento al grito de mientras dure dura! y que ahora, con esa autoridad que da tener un rostro a prueba de bomba, se pasan al otro lado del río y no sólo tienen recetas para arreglar lo que ellos mismo ayudaron a estropear, sino que, además, han llegado a la conclusión de que los culpables son… tachan…los funcionarios.

Soy funcionario. Y además bastante recalcitrante: tengo cinco títulos distintos. Ganados compitiendo en buena lid contra miles de candidatos. ¿Y saben qué? No me avergüenzo de nada. No debo nada a nadie (sólo a mi familia, maestros y profesores). No tengo que pedir perdón. No me tocó la lotería. No gané el premio gordo en una tómbola. No me expropiaron una finca. No me nombraron alto cargo, director provincial ni vocal asesor por agitar un carnet político que nunca he tenido.

Aprobé frente a tribunales formados por ceñudos señores a los que no conocía de nada. En buena lid: sin concejal proclive, pariente político, mano protectora ni favor de amigo. Después de muchas noches de desvelos, angustias y desvaríos y con la sola e inestimable compañía de mis santos cojones. Como tantos y tantos compañeros anónimos repartidos por toda España a los que ahora algunos mendaces quieren convertir, por arte de birli-birloque, en culpables de la crisis.

Amigos funcionarios, estamos rodeados de gente muy tonta y muy hija de puta.

PD. Si alguien, en cualquier contexto, os reprocha -como es frecuente- vuestra condición de funcionario os propongo el refinado argumento que yo utilizo en estos casos, en memoria del gran Fernando Fernán-Gómez: váyase Usted a la mierda, hombre, a la puta mierda.

PRESSUPOSTOS GV: REPARACIÓ SOSTRE DE l'ESGLÉSIA

Als pressupostos de la Generalitat Valenciana de 2012 hem demanat la restauració de la nau principal i sagristia de l'església de Guadassuar, Bé d'Interés Cultural, que està en un estat llastimós. Abans d'eleccions van dir que s'havia aprovat. Després d'eleccions, van suprimir la partida. I ara el PP vota en contra.

Cal recordar que el BLOC vam presentar una moció en aquest sentit el novembre de 2002. El PP va votar en contra "perquè ells ja ho estaven fent". Després de 9 anys, encara ho estan fent ( i desfent). I ja parlarem d'altres coses més avant, quan estiga més clara la informació que tinc (d'una font molt fiable).

PRESSUPOSTOS GV: AULES A L'INSTITUT PER SUBSTITUIR ELS BARRACONS

Als pressupostos de la Generalitat Valenciana 2012 hem demanat 3 milions d'euros per a l'ampliació de l'Institut, substituint els barracons actuals. EL PP ha votat en contra.

PRESSUPOSTOS GV: ESMENA FESTERS DE SANT ROC

Hem demanat als pressupostos de la Generalitat Valenciana una ajuda de 20.000 euros per als festers de Sant Roc, per promocionar les danses, declarades d'interés turístic, un bon reclam per al nostre poble. El PP ha votat en contra.

PRESSUPOSTOS GV: ESMENA FESTERS DE SANT VICENT

Esmena presentada a petició de BLOC-COMPROMÍS de Guadassuar, demanant una ajuda de 20,000 euros als FESTERS DE SANT VICENT. El PP ha votat en contra.

PREGÓ DE VICENT IBIZA, SENSE CENSURA

Aquests són l’article d’agraïment i el Pregó de la Fira 2012. Els Festers de Sant Vicent, que volien un pregoner de Guadassuar, m’ho proposaren i jo vaig acceptar. Posteriorment des de l’Ajuntament els digueren que el pregó el faria una altra persona.

Vicent Ibiza Osca, -Xilo- (Guadassuar, 1955)

AGRAÏMENTS  ( ARTICLE PER AL LLIBRE DE FESTES)

En primer lloc donar les gràcies als Festers de Sant Vicent i la Divina Aurora, per fer-me Pregoner de la Fira del 2012. I després explicar com,  des de l’Edat Mitjana les fires eren l’esdeveniment més important en la vida d’un poble; els llauradors i artesans bescanviaven collites i  manufactures i es podia trobar llegums, llana, espardenyes, llibrells i teixits; tambè hi havia  cavalls, porcs o gallines  i els veïns de les rodalies acudien a abastir-se d’allò que necessitaven.  Al voltant d’aquesta gentada hi acudien el joglars, els titellaires i aquells que vivien d’entretindre el personal… i per suposat no faltava la missa o la processó del Sant o  la Verge a què es dedicava la fira.

Amb alguns canvis, aquestes activitats han acompayat  la Fira  de Sant Vicent des de sempre;  ha mantingut el seu vessant  religiós calebrant-se el 22 de gener, festivitat del sant patró; el carácter de diversió ha sigut des de lluny el que més s’ha potenciat. A la Fireta d’hivern de Guadassuar  hi havia de tot per la diversió dels menuts i dels grans: el vaivé, la nòria, el carrussel, els futbolins i els cavallets al Ravalet; el barracons de tir (amb la mira desviada), la tómbola o la ruleta que mai el toca al carrer del costat; a la Gran Via el trenet de la bruixa i el cotxets de xoc… i any rere any hi venien noves paraes i atraccions més modernes amb el disgust dels pares  que havien de rascar-se la butxaca. I per últim podíem comprar llibres, artesanies, formatges i pernils, xurros  i dàtils, ametlles i  panfígol;  pomes de caramel i  sobre tot porrat, canyamel i margallons; cap visitant se n'anava a casa sense alguna d’estes coses…. cal conéixer el nostre passat i les nostres tradicions si volem deixar els nostres fills un futur d’estima i respecte per la gent, pel poble i per les seues festes. Per tant, solament em queda desitjar-vos a tots, grans i menuts; forasters i del poble, festers.. que sigueu molt feliços gaudint de les festes i la Fira més gran del poble més menut de la contornà. Així que VISCA LA FIRA i VISCA LA FESTA I ELS FESTERS. De nou gràcies.

No vull acabar aquest escrit sense retre un homenatge i un record a la persona que des de jove hem va posar el cuquet de estudiar i estimar el meu poble i les seues tradicions, parle d’Agustí Roig Barrios, cronista, historiador i gran persona.

PREGÓ DE LA FIRA DE SANT VICENT 2012

Bona nit: Abans de res agrair als Festers de Sant Vicent l'ocurrència de fer-me pregoner i deixar-me dir les paraules d’inici d’aquestes festes. 

I per tots els demés explicar el que és per a mi la Fira:

És el record del xiquet de fa molts anys estava content perquè no hi havia escola…

…És la cavalcada i la Repartició de la Carn llegint les decimetes i recollint el joguets que tiraven des de la carrossa…

…És la imatge de mon pare, el tio Xilo, fumant-se l’únic puro de l’any….

…Són els dàtils, els margallons i el canyamel, el porrat i les castanyes… el coto-en-pèl de sucre i les pomes de caramel…

…També, és la por del trenet de la bruixa, la il·lusió de  pujar als cavallets, la nòria o al vaivé; les ganes de jugar a la tómbola i… l’esperança que aquella xiqueta que t’agradava vulguera pujar amb tu, al teu costat, als cotxets de xoc.

És també el…” Mare done'm diners per firar-me alguna cosa”… o millor, buscar els teus germans majors …”Tete, fira'm un joguet del barracó verd, el de l’església, el que està baix del campanar…”

Per això, tan sols desitge:

… Que els xiquets de hui, quan passe el temps guarden de la Fira uns records tan bonics i carinyosos com els meus

…I que els grans disfruteu d’estes festes, que tingueu un bon esmorzar el dia de Sant Vicent, i que tots, els del poble i els forasters que s'ho passeu dallò més bé passejant la Fira, pel Carrer Major, el Ravalet o la Gran Via, i que es trobeu molt a gust al nostre poble i a la nostra  reconeguda i estimada FIRETA DE GUADASSUAR.

VISCA LA FIRA, VISQUEN ELS FESTERS  i VISCA LA FESTA.