Joan V. Puchol Pérez, regidor de Compromís a
l’Ajuntament de Guadassuar
EXPOSE: Des que vaig començar a
exercir les meues funcions com a regidor, ja fa uns quants anys, tenia per
costum enregistrar, al meu càrrec, les sessions plenàries. Fins que en un Ple
del 2001 el senyor alcalde m’ho va prohibir expressament. En aquell moment se’m
va conculcar un dret, com manifesten diferents sentències judicials, a saber:
PRIMER.- La sentència del Tribunal Constitucional de 15 de febrer de 1990,
núm. 20/1990 EDJ 1990/1567, afirma que:
“(...) des de les STTC 6/1981
i 12/1982, fins les SSTC 104/1986 i 159/1986, ve sostenint el Tribunal
Constitucional que l’article
20 de la Constitució Espanyola
no són sols drets fonamentals de cada ciutadà, sinó que signifiquen el
reconeixement i la garantia d’una institució política fonamental, que és
l’opinió pública lliure, indissolublement lligada amb el pluralisme polític
que és un valor fonamental i un requisit del funcionament de l’Estat
democràtic>Així, l’article 21 CE EDL
1978/3879, en els seus apartats, garanteix el dret d’una comunicació pública
lliure, sense la qual quedarien buits de contingut real altres drets que la Constitució consagra i
falsejat el principi de legitimitat
democràtica que estableix l’art. 1.2 CE EDL 1978/3879, i que és la base de tot el nostre ordenament
juridicopolític.
De la mateixa
manera, la sentència del Tribunal
Constitucional de 25 d’octubre de 1999 EDJ 1999/34715, veda qualsevol
interferència als drets esmentats, i com a principal i en aquest àmbit,
prohibeix l’aplicació de l’anomenada CENSURA
PRÈVIA (article 20.2 CE), i fa el següent pronunciament:
“(...) l’exercici de la
llibertat d’expressió i del dret a la informació no té altres límits que els
fixats explícitament o implícita en la Constitució, que són la resta de drets i els
drets de la resta.
La censura prèvia, tal i com
s’ha descrit, constitueix un instrument, en ocasions subtil, que permetria en
ocasions disposar sobre quines opinions o quines informacions poder circular
per ell, ser divulgades, comunicades o rebudes pels ciutadans.
(I això resulta aplicable) a
qualsevol mesura restrictiva o que puga tindre un indesitjable efecte
dissuassiu sobre l’exercici d’eixes llibertats”.
Partint de les
normes i de la jurisprudència constitucional que hem citat, la prohibició, en el seu cas, d’enregistrar
les sessions dels Plens de l’Ajuntament de Guadassuar, resulta contrària als
drets fonamentals constitucionalment reconeguts a tots els ciutadans i
ciutadanes. I, per tant, redevé una decisió NUL·LA
DE PLE DRET. Impossibilitar l’exercici
legítim del dret a enregistrar i reproduir les sessions públiques dels plens
resulta una restricció del dret dels ciutadans i del nostre grup polític a
l’obtenció i difusió d’informació d’interés general. La prohibició d’aquest
dret a l’obtenció i difusió d’informació d’interés general esdevé, doncs, una
censura prèvia prohibida pel nostre ordenament jurídic.
SEGON.-La sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana
de 27 de gener de 2009, núm. 42/2009, de la sala contenciós-administrativa,
estableix a més, entre altres pronunciaments, que, sent públiques les sessions
plenàries dels ajuntaments, limitar el seu enregistrament conculca el dret
fonamental dels veïns i veïnes del municipi a la informació veraç.
“les sessions plenàries dels ajuntaments són públiques i (...) no hi
ha cap restricció al dret dels ciutadans al seu coneixement directe immediat.
D’entre eixos mitjans d’accés
de la ciutadania destaquen iniciatives com la de la mercantil demandant de
permetre l’emissió televisiva de la sessió plenària, donat que implica tant la
presència en el Ple de la totalitat dels veïns que tingueren interés en el Ple
i que –per les limitacions naturals d’espai- no podrien normalment accedir-hi.
La limitació d’accés de les
càmeres implicaria la censura prèvia de l’obtenció de la informació, privant
d’aquesta manera no sols al mitjà demandant del seu dret fonamental, sinó també
el dret fonamental a la informació dels veïns”.
En conseqüència,
doncs, cal posar de manifest que l’exercici del dret a la informació i
participació dels ciutadans i ciutadanes en l’àmbit polític i administratiu es
fonamenta, de manera essencial, en la LLIBERAT D’INFORMACIÓ, motiu pel qual qualsevol limitació o censura en aquest
sentit les converteix en una conculacació dels principis informadors de les
nostres lliberats fonamentals reconegudes en la Constitució Espanyola,
principis essencials per al funcionament del sistema constitucional democràtic
i, més en el nostre cas, de les garanties del nostre sistema democràtic de
dret.
TERCER.- En relació amb els
fonaments de dret esmentats i en el mateix sentit, el Tribunal Suprem, en la sentència d’11 de maig de 2007,
reitera de manera inequívoca la jurisprudència constitucional, per vulneració del dret a la informació, a
la informació veraç, i la vigència del principi de proporcionalitat en
l’apliació de mesures restrictives dels drets fonamentals. Així, aquesta
sentència es remet, entre altres, a les SSTC 6/1981, 62/1982, 77/1982, 52/1983,
13/1985, 104/1986, 159/1990, 172/1990, 52/1995, 151/1997, 175/1997, 200/1997,
177/1998, 18/1999, 187/1999, 56/2004 i 159/2005.
QUART.-Finalment, i d’acord amb
la ja esmentada sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana
de 27 de gener de 2009, i pel que fa al nostre cas:
a)
Els poders públics en democràcia
s’han de caracteritzar per la seua coherència
i transparència. En aquest sentit,
la transparència implica que les decisions dels poders públics han de donar-se a conéixer al major nombre
de ciutadans i ciutadanes.
b)
Les sessions del Ple de
l’Ajuntament de Guadassuar, com les de qualsevol altre municipi, i així ho
marca la llei, són públiques. Eixa
publicitat implica en essència que qualsevol ciutadà i ciutadana puga conéixer tot el que puga passar durant el Ple.
c)
La transmissió de la informació en
la nostra societat no està restringida, ni de bon tros, als periodistes (TSJ
núm. 42/2009). En aquest sentit, qualsevol
ciutadà pot recollir dades per qualsevol dels mitjans tècnics que permeta un
posterior tractament i arxiu de la informació i, per suposat, qualsevol pot
transmetre la seua opinió respecte de les dades que transmet, Eixe dret es
troba, a més, reconegut en l’article 19 de la Declaració Universal
dels Drets Humans.
d)
L’enregistrament no produieix cap alteració de l’ordre
públic durant la sessió plenària. Solament es podrà prohibir aquell
enregistrament, com estableix també la sentència del TSJ núm. 42/2009, que “manifestament impliquen una alteració de
l’ordre, que impedisquen el normal desenvolupament de la sessió i sols en el
moment en què, com a resultat de l’enregistrament, siga impossible continuar
amb la sessió plenària, circumstàncies difícils de produir si qui enregistra es
limita a enregistrar”.
e)
Finalment, cal posar de manifest
que, en el seu cas, la prohibició de l’enregistrament dels plens per part del
senyor alcalde de Guadassuar, amb coneixement dels fonaments de dret esmentats
en aquest escrit i de la normativa i jurisprudència constitucional, podria
implicar la comissió d’un delicte de prevaricació tipificat en l’artcile 404
del Codi Penal.
Per tat això
COMUNIQUEM: que el nostre grup
polític procedirà a enregistrar les sessions de Ple ordinàries i
extraordinàries del consistori per procedir a la posterior difusió amb
l’objectiu de garantir als ciutadans i ciutadanes del nostre poble els seus
drets fonamentals.
Guadassuar,
a 10 d’abril del 2012
Joan V.
Puchol Pérez
Regidor
de Compromís
