GUADACOOP 10o anys

Ja fa temps que vull dir algunes coses sobre el tema. La primera: fins la formació del Col·lectiu del BLOC (en aquell moment UPV) ningú no havia posat com a objectiu local la unió de les dos cooperatives (i si no és així que m'ho demostren). Recorde el moment en què ho vaig dir -estava Pere Mayor i Xavi Hervàs- i quan el públic assistent va poder intervindre va ser una de les preguntes que em van fer. I la pregunta anava carregada d'escepticisme, ja que la persona que intervingué em va dir que això era un impossible.

Després vingueren les eleccions, i nosaltres ho vam continuar posant en el programa electoral. No he llegit en cap altre programa de cap altre partit que ho posaren. Fins i tot les passades eleccions, on vam concórrer en coalició amb EU com a COMPROMÍS, va aparéixer fins i tot amb una foto de les dos cooperatives unides. I això va ser una proposta nostra que EU acceptà.

I el 2010 la unió de les dos cooperatives, l'impossible de fa uns anys, ja és una realitat. I ara resulta que era una reivindicació de tots els partits. Però jo, com he dit, no ho he vist mai en el programa de cap partit que no siga el BLOC. Amb això no vull dir, ni molt menys, que la unió ha sigut cosa del BLOC. Però sí que hem provocat que es començara a parlar tema. I si nosaltres haguérem governat, hauríem posat tots els nostres recursos perquè la unió s'haguera produït abans. I tinc la impressió que hem perdut -tots- un temps que espere i confie que no siga decisiu per al futur.

L'agricultura travessa, des de fa anys, una situació insostenible, i crec que el fet d'estar arribant al seu límit és el que ha fet despertar l'instint de supervivència del llaurador, que està començant a canviar -molt a poc a poc- la mentalitat i a entendre que sense modernització i tecnificació el camp no té futur. El camp necessita un canvi, i per això es necessiten noves persones que el lideren. No valen els de sempre, el seu model ja està esgotat, i ha dut al llaurador a la ruïna, a desitjar que vinga algú que li ho pague bé per poder desfer-se de la terra, de les pèrdues, i d'un treball que no té en la societat actual la recompensa que es mereix. Qualsevol intermediari guanya molts diners, i el llaurador, del qual viuen tots, viu en la misèria. Nous temps, noves formes, noves persones.

A pesar dels greus problemes de l'agricultura, a Guadassuar, en quatre anys no s'ha reunit ni una sola vegada el Consell Local Agrari. I això que l'Alcalde de Guadassuar sempre fa gal·la de ser llaurador. El preu de la taronja per terra, el fong del caqui, el morrut roig de les palmeres,... i fins i tot la unió de les dos cooperatives (un fet històric al nostre poble). Ni una sola vegada.

Algú ha cobrat les ajudes que va prometre la Consellera d'Agricultura, Maritina Hernández, per al caqui? I el dia que va vindre a inaugurar (això sí que ho saben fer bé) les noves instal·lacions del caqui a Guadacoop ningú li va dir res. Silenci absolut. Les mateixes persones, els mateixos silencis còmplices, les mateixes .... Fa falta gent valenta també en l'agricultura. Prou dels mateixos, cal gent nova i valenta.

Per cert, en l'acte em va soprendre que l'alcalde del PP manifestà una opinió sobre el futur de l'agricultura i la consellera del PP el va contradir -deixant-lo en ridícul- davant de totes les persones que estàvem allí.

He sentit dir que al poble hi ha algunes persones (socis de Guadacoop) enfadades, però això no serveix de res si continuen afavorint que el poder el tinguen els mateixos de sempre. Insistisc, cal noves persones, i això suposa un exercici de valentia. Com va dir la consellera, i en això estem d'acord, el futur de l'agricultura serà el que vulguen els llauradors. En altres paraules, el futur de l'agricultura ha de ser valent, o no serà.