dijous, 21 de gener del 2010

LA TRAMPA

A petició dels amics, reproduisc el primer article sobre el golf. Per recordar les coses al cap d'uns anys. On estàvem i on estem.

Ara fa uns dies es va celebrar a Guadassuar una reunió amb els propietaris dels terrenys afectats per un possible projecte de camp de golf i una macrourbanització de 5.700 vivendes. L’empresa promotora, o l’alcalde, han oferit comprar aquests terrenys per 15.325 € per fanecada, preu que han negociat, segons han dit, l’alcalde i la promotora. És un bon preu per a vendre un camp que continue sent un camp. Però és una ganga per a uns terrenys que es requalificaran com a urbanitzables. Ací a Guadassuar tots sabem que l’últim camp venut per urbanitzar en la zona de l’Alter s’ha pagat a 48.000 € la fanecada. 15.325 insignificants euros s’han atrevit a oferir per uns terrenys fruit dels treballs, esforços i suors dels nostres avantpassats, herència rere herència, pam a pam transmesos per les famílies i plusvàlues generades per generacions i generacions, guanyant la terra a aquella marjal, a colps d’aixada i destral; toldant els tarongers per les nits amb el carburo; lluitant contra la tristesa, les gelades i pantanades; collint taronges amb el carro i l’haca ben carregats. I tot açò amb la complicitat de l’alcalde, de qui s’esperava que defenera els interessos dels llauradors i de tot el poble, i amparats en una llei urbanística abusiva constantment denunciada a Europa i que acabarà explotant en la cara de tots els PAI. L’alcalde i la promotora, la promotora i l’alcalde, ja no sabem on comença un i acaba l’altre, exhibint sense cap vergonya que està al costat dels interessos privats dels depredadors del nostre territori, fruit de tants i tants sacrificis i renúncies. Utilitzant recursos i funcionaris públics en hores d’oficina perquè la promotora privada informara –atracara?- els llauradors. Un alcalde al servei d’una empresa privada que han parat una trampa en una perfecta i estudiada posta en escena, en un moment psicològic clau per a la nostra agricultura i per als llauradors. Primer han deixat morir l’agricultura i, per amagar la seua incapacitat i deixadesa, ara s’erigeixen com els salvadors de les despulles a un preu de risa. 15.325 euros per uns terrenys que es cotitzaran després a més de 50.000. Feu comptes: 5.700 vivendes, les més barates a 200.000 euros, total un pastó per a la promotora. Al llaurador, pa per a hui, fam per a demà.
Perquè hauria sigut més ètic i més honest informar els propietaris que tenen dret a associar-se per lluitar i defensar els seus interessos, sense la intervenció interessada de l’alcalde, com han fet a Alzira, que han negociat un preu millor. La desinformació, quan no la manipulació, van en perjuí dels propietaris. Per fer una associació han de ser el 50% dels propietaris. Això explica que la promotora pressione amb la xifra del 60% de propietaris a favor: és per dinamitar una possible associació i poder imposar el preu per fer-se un poc més rics a costa de fer-nos un poc més pobres. La terra és el nostre patrimoni guanyat al llarg del temps i a 15.325 euros per fanecada eixim perdent. Encara estem a temps: la unió fa la força. I la decisió és massa important per prendre-la amenaçats amb la data límit del 31 d’octubre. Ells han gastat ja molts diners, han empenyat i parlat molt per deixar-ho estar tan fàcilment. Per a ells seria un descrèdit molt gran no dur endavant el projecte. No hem de tindre por a fer una associació que faça una contraoferta econòmica més justa i generosa.
Si no ho fem, encara perdrem més. Faran un nou poble a l’altre costat de l’autovia. Un poble com tres vegades Guadassuar. Vindran jubilats anglesos i compraran en les seues botigues, beuran en els seus bars, pagaran amb la seua moneda, ho exigiran tot en la seua llengua i seguiran amb la seua cultura sense cap interés per integrar-se ni enriquir la nostra. Han cotitzat tota la vida al seu país d’origen, però les medicines, hospitals i centres de salut els pagarem nosaltres. Tot gratis. No, no és una predicció. És una realitat que es pot comprovar en qualsevol lloc turístic d’Alacant: Dénia, Altea, Alfàs del Pi, ...Ben arrepentits que estan, per això no en fan més allí. I també l’augment de la inseguretat ciutadana pels “hoolligans”, energúmens borratxos i maleducats. En fi, tan tranquils que estàvem en aquell hortet per entretindre’s i les paelles que ens féiem amb la família i els amics. Si ho perdem tot, almenys que valga la pena. Pels nostres pares, pels pares dels nostres pares, ... i pels nostres fills i la nostra dignitat com a poble. No caiguem en la trampa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada