INTERVENCIÓ AL PLE DE 13 DE JUNY DE 2024 EN DEFENSA DEL VALENCIÀ COM A LLENGUA BASE DE L'ENSENYAMENT, EN CONTRA DE LA LLEI DEL PP
9. Expt. 1855996Y: Dictamen sobre la moció del Grup municipal COMPROMíS PER GUADASSUAR per la retirada del projecte de llei de “llibertat educativa” per ser una proposta sense criteris pedagògics i perjudicial per a l’aprenentatge de les llengües de l’alumnat valencià.
Moltes gràcies senyor president. Considerem que l’educació dels nostres fills i filles és un tema d’importància capital, l’educació és un dels pilars fonamentals de la nostra societat, i per això no faré una defensa de la moció com a representant de Compromís, sinó que parlaré com a professional de l’educació i especialment com a filòleg especialitzat en lingüística.
Durant tota la meua etapa de professor sempre he trobat a faltar un gran pacte per l’educació, on tots els grups polítics, de manera generosa i altura de mires, es posaren d’acord en les línies mestres a seguir per a millorar l’educació dels xiquets i xiquetes. Això no ha sigut possible i el professorat i l’alumnat hem patit que cada vegada que hi ha hagut un canvi polític al govern hi haguera a continuació un canvi de model educatiu, cosa que ha contribuït ben poc a la millora de l’educació. A l’estat espanyo i als autonòmics els importa més la ideologia i els interessos que l’educació, i aixina ens va, i no aprenem perquè seguim fent el mateix. En canvi, altres països, com Finlàndia, on tots els partits polítics han consensuat un pacte per l’educació, obtenen cada any els millors resultats en les proves PISA. Ací, en canvi, el que s’ha fet fins ara és posar la ideologia i altres interessos per davant de l’interés per millorar l’educació dels nostres fills i filles.
I això és el que fa esta llei mal anomenada de la llibertat educativa, perquè sense igualtat no pot haver llibertat. Una llei educativa que no es basa en cap estudi pedagògic, sinó tot el contrari, que va contra allò que des dels anys 80 s’ha demostrat que funciona millor, i que, per tant, ja sabem que produirà uns resultats pitjors i baixarà el nivell educatiu de l’alumnat. Sincerament, és això el que volem? Una llei que no ha sigut consensuada ni amb el professorat, ni amb la comunitat educativa, ni amb les universitats ni amb els representants de pares i mares. Una llei que no compta tampoc amb el suport de cap organisme tècnic educatiu.
A finals dels anys 80, hi havia classes de línia en valencià i classes de línia en castellà. Els pares i mares triaven en quina línia matriculaven els seus fills. Els resultats eren cada any els mateixos: l’alumnat de la línia en valencià obtenia millors notes en valencià i en castellà que l’alumnat que estudiava en castellà, que obtenia pitjors resultats. Eixa evidència va fer que cada any es matricularen més alumnes en la línia en valencià, fins que els centres van decidir que, a la vista dels resultats, serien centres d’educació en valencià. Com a prova, Guadassuar, on el Balmes i el Sant Francesc són centres en valencià.
És això una casualitat, una excepció? Només passava ací a València? Després dels estudis dels anys 60 de Peal i Lambert, James Cummins, un lingüista canadenc, publicà el 1978 un estudi sobre educació bilingüe i establí la teoria de la interdependència lingüística, coneguda com la teoria de l’iceberg, on determinava la importància de la llengua vehicular, la llengua en la qual s’expliquen els continguts de les assignatures, en els resultats acadèmics de l’alumnat. Tant en les experiències realitzades al Canadà (Quebec, francés i anglés) com els posteriors realitzats per altres lingüistes als EEUU (navajo i anglés), a Mèxic (castellà i náhuatl), Suïssa (francés i flamenc), i Espanya (Isidor Marí valencià i castellà) País de Gal·les, Nigèria, etc. etc. els resultats han sigut en tots els llocs els mateixos, els mateixos que es van produir a les nostres escoles i instituts. Tots estos estudis són desconeguts per pares i mares en general. Perquè, qui sabent tot açò triarà una opció que farà que el seus fills aprenguen pitjor el castellà i el valencià? Pareix que esta llei sí.
Per tant, amb esta llei anem en contra de tots estos estudis publicats i acceptats per tota la comunitat científica mundial i això no és bo en un pilar fonamental com és l’educació dels nostres fills i filles.
No podem deixar en mans de pares i mares l’elecció de la llengua vehicular de la mateixa manera que no deixem en les seues mans triar si volen donar matemàtiques o no, com així ho confirma la sentència del TC 337/1994 que determina que és l’administració competent la que ha de regular la llengua vehicular dels centres educatius i no els pares i mares. Deixar-ho en mans de pares i mares, a part del desconeixement sobre el tema, suposa dividir i enfrontar a les famílies creant un conflicte entre uns i altres, on l’elecció d’un sol alumne pot condicionar l’elecció de tota la resta de la classe, com ja va passar. A més a més, si com diu esta llei, cada any s’ha de triar la llengua en primer cicle d’infantil, un any poden triar valencià i al curs següent els nous alumnes poden triar el castellà, coexistint dos models al mateix centre i on els llibres de Xarxa Llibres i altres materials ja no servirien, cosa que provocarà un caos en les escoles i dificultarà la selecció del professorat adequat en cada centre per a cada assignatura.
Per tots els motius exposats, demane que en un tema tan important con este ens oblidem de partits polítics i votem en consciència a favor de demanar una nova llei educativa valenciana que tinga en compte tots els avanços, estudis i criteris pedagògics que faciliten la millor educació possible dels nostres fills filles, una llei que tinga en compte les aportacions del professorat, de la comunitat educativa, de les universitats i dels representants de pares i mares. Ens juguem, ni més ni menys, que el futur dels nostres fills i filles, votem en llibertat.
